La sagnia continua a Gaza: vora noranta palestins assassinats en les cues de fam durant el cap de setmana
A més, quasi 200 persones han mort per inanició a la Franja des que començà l'ofensiva israeliana el 2023
Una setmana després que Israel autoritzara de nou l'entrada d'ajuda a Gaza, els aliments que arriben a la Franja estan molt per davall de les necessitats de la població. Les Nacions Unides denuncien els entrebancs de Tel-Aviv, els atacs contra els punts de recollida i la ineficiència del sistema de llançament del menjar des d'avions; tot mentre l'exèrcit continua l'ofensiva militar contra Gaza.
L'ajuda humanitària arriba a Gaza amb comptagotes. El llançament dels aliments i altres subministraments des de l'aire és un dels mètodes recentment permesos per Israel, però és perillós i dona peu a un repartiment desigual. Les organitzacions internacionals com l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa) han criticat estos llançaments, titlant-los de "cars, ineficaços i insuficients", ja que un avió no arriba a transportar el contingut d'un sol camió.
Assassinats en les cues de la fam
L'entrega per terra és també arriscada i caòtica. Este cap de setmana, representants de l'ONU han compartit imatges de tirotejos en les cues de la fam. Segons les Nacions Unides, més de 1.300 palestins han mort assassinats des de maig, quan tractaven d'arreplegar aliments a centres suposadament autoritzats. De fet, dels 104 palestins morts este dissabte per atacs israelians, 65 han sigut assassinats mentre anaven a buscar menjar, segons el recompte del Ministeri de Sanitat palestí. Una sagnia que no ha parat este diumenge perquè dels 44 palestins assassinats hui a mans d'Israel, 22 han mort en les cues de la fam, segons fonts hospitalàries.
La Fundació Humanitària per a Gaza (GHF), un organisme estatunidenc secundat per Israel per a repartir menjar en la Franja, opera quatre punts al sud i al centre de la Franja, enfront dels quasi 400 que gestionava abans l'ONU. Estos punts de repartiment obliguen a caminar durant hores per a arribar-hi; anuncien l'obertura amb una antelació de menys d'una hora i tanquen pocs minuts després perquè l'ajuda s'acaba. A més, estan ubicats a zones militars controlades per l'exèrcit israelià, que obri foc en moltes ocasions contra les milers de persones famolenques que acudixen al punt de repartiment.
Vora 200 morts per inanició
Des que va començar l'ofensiva israeliana contra Gaza després dels atacs de Hamàs a Israel del 7 d'octubre de 2023, la fam forçada per Israel s'ha cobrat la vida de vora 200 persones des de l'inici del conflicte, inclosos 93 menors. Sis d'elles han mort este dissabte, segons el Ministeri de Sanitat de la Franja de Gaza; totes elles persones adultes.
La majoria de les morts s'han registrat durant les últimes setmanes, després de mesos de bloqueig a l'entrada d'ajuda humanitària per part d'Israel, que controla tots els accessos a l'assetjat territori. Entre el 2 de març i el 19 de maig el bloqueig va ser total, mentre que el flux d'ajuda és ara molt limitat.
El govern de Gaza denuncia, a més, que Israel ha bloquejat deliberadament l'entrada a la Franja de 22.000 camions d'ajuda humanitària internacional acumulats als passos fronterers. Acusen Israel de fer una "política sistemàtica d'enginyeria de la fam, el bloqueig i el caos".
Exigixen l'entrada immediata de tots els camions retinguts "per a salvar les vides dels civils abans que siga massa tard". Les agències de l'ONU van advertir esta setmana que Gaza enfronta un greu risc de fam: més d'un de cada tres habitants passa dies sense menjar i la resta d'indicadors de nutrició han arribat als pitjors nivells des que va començar el conflicte.
Segons les organitzacions humanitàries, haurien d'entrar un mínim de 500 camions diaris —amb unes 25 tones cadascun—. Tanmateix, al juny entraven cada dia entre cinquanta i cent camions. Des que Israel va anunciar fa uns dies les pauses, n'estan entrant 200 per dia.
Denúncia de genocidi
Mentrestant, l'ofensiva militar no para: "Estan calcinant els xiquets mentre dormen. Què hem de fer, on hem d'anar?", denuncia una dona des de Khan Yunis, on l'exèrcit israelià ha bombardejat una escola que servia de refugi.
Mentre cada vegada més països plantegen el reconeixement de Palestina com a estat, el govern israelià redobla les pretensions territorials sobre Gaza. Des d'un lloc tan simbòlic com l'esplanada de les mesquites de Jerusalem, el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, ha assenyalat que l'objectiu és conquerir tota la Franja. Defén l'expulsió dels palestins de Gaza amb l'eufemisme de promoure "l'emigració voluntària".
Segons fonts del Ministeri de Sanitat de Gaza, més de 60.000 persones han mort a Palestina des de la invasió d'Israel en la Franja després dels atacs de Hamàs el 7 d'octubre del 2023. Una situació que països com Sud-àfrica han denunciat com a genocidi davant del Tribunal Internacional de Justícia; qualificació que també han usat organitzacions internacionals i israelianes de drets humans.
Però alarmant no és només la xifra de morts, sinó també el llistat de ferits, 149.588, molts dels quals patixen amputacions i lesions de per vida per l'impacte de metralla.
