DADES | Més de vint mesos d'infern a la Franja de Gaza explicats en cinc infografies
Més de 55.000 persones han mort, un 82% del territori està militaritzat o sota orde d'evacuació i el 100% de la població patix risc crític per fam
1. Morts
“És inimaginable que la comunitat internacional estiga presenciant el desenvolupament del conflicte amb la taxa més mortífera del segle XXI”. Són les paraules que va pronunciar Sally Abi Khalil, la directora de l’ONG Oxfam al Pròxim Orient, cent dies després del començament de l’ofensiva israeliana a la Franja de Gaza que va iniciar-se després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. En aquell moment, la taxa de mortalitat va assolir una xifra —al voltant de les 250 persones assassinades per dia— que excedia amb escreix la del conflicte recent més mortífer dels últims anys, la guerra a Síria —on moriren de mitjana 96,5 civils al dia, segons dades d’Oxfam. En aquell moment, més del 40% dels morts a Gaza eren menors d’edat.
En total, en els últims més de vint mesos, almenys 56.000 persones han sigut assassinades i 132.000 han resultat ferides, segons les dades del Ministeri de Salut de Gaza. D'acord amb estes dades, la mitjana de morts hauria baixat fins a les vora 90 persones per dia, una taxa que, novament segons els càlculs d’Oxfam, continua sent molt superior a la d’altres conflictes recents com ara el del Sudan (51,6), l'Iraq (50,8), Ucraïna (43,9) l'Afganistan (23,8) i el Iemen (15,8).
2. Destrucció
En els tan sols 365 km² que ocupa la Franja de Gaza, les Nacions Unides calculen que ja s’acumulen més de 50 milions de tones d’enderrocs. És el resultat de vora 150.000 edificis destruïts i danyats, una situació que ha deixat inoperable el 90% dels centres de salut i problemes de funcionament a la pràctica totalitat de sistemes d’aigua, sanejament o electricitat. L’impacte econòmic de la destrucció al territori s’acosta als 17.000 milions d’euros.
3. Fam
Segons l’últim informe de la Classificació Integral de Fases de Seguretat Alimentària (IPC, per les sigles en anglés), tota la població de la Franja de Gaza afronta en estos moments risc crític de fam. Segons esta iniciativa per al mesurament de la fam en el món que engloba el treball de més d’una vintena d’organismes supranacionals entre els quals es troba la FAO o la Comissió Europea, la tendència fa preveure un empitjorament de la situació. De fet, per al període de projecció, de l'11 de maig al 30 de setembre del 2025, tota la Franja de Gaza estaria classificada amb inseguretat alimentària de nivell 3, que l'IPC qualifica de “crisi”, incloent-hi més d'un milió de persones (o el 54% de la població) en fase 4 o d'”emergència”, i gairebé 470.000 persones (o el 22% de la població) en fase 5, és a dir, en nivells “catastròfics” d'inseguretat alimentària. Segons esta predicció, vora 71.000 xiquets menors de cinc anys patiran desnutrició greu en els següents deu mesos.
4. Setge
La població de Gaza està confinada en espais cada vegada més reduïts, amb el 82% de la Franja militaritzada per Israel o davall d'ordes de desplaçament forçós. S'estima que més de 200.000 persones han hagut de desplaçar-se novament entre el 15 de maig i el 3 de juny del 2025. En total, segons les dades de Nacions Unides, 1,9 milions de persones —al voltant d'un 90% de la població— han hagut de ser evacuats del lloc de residència.
Els últims informes de l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) determinen que el 100% de la regió de Rafah és una zona considera insegura o amb una orde d’evacuació, igual que un 84% del territori del nord de Gaza, el 78% de la capital i el 51% de Khan Younis.
5. Bloqueig
Les restriccions d’accés d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza és una altra de les claus per a entendre l’agreujament de la situació per a la població civil a Gaza. El que va ser al començament d’esta crisi el principal pas d’entrada i eixida de persones, Rafah, a la frontera sud, va ser ocupat i tancat per les autoritats israelianes al començament de maig del 2024.
El 2 de març, Netanyahu va imposar un bloqueig complet d’entrada d’aliments. Quasi huitanta dies després, les autoritats israelianes van permetre a Nacions Unides reprendre temporalment el lliurament de menjar i altres recursos, però les agències de cooperació denuncien que esta ajuda no sempre arriba a la població civil. Segons OCHA, al maig, per exemple, un 73,55% de les missions humanitàries que van requerir la coordinació amb les autoritats israelianes van fracassar totalment o parcialment. Un 56,52% del total sol·licituds d’entrada d’ajuda humanitària van ser directament rebutjades per l’administració israeliana. Unes altres van fracassar per problemes logístics o de seguretat o per obstacles trobats al terreny, que van impedir que l’ajuda arribara.
A més, el repartiment d’ajuda, que opera sota control militar en dos punts de Rafah i Deir al-Balah des del 27 de maig, s’ha convertit segons l’alt comissionat de la Unrwa (Agència de l'ONU per als Refugiats de Palestina) en “un parany mortal” a causa de la gran quantitat de civils assassinats en les cues de fam. El secretari general de l'ONU, António Guterres, també va denunciar que l'operació humanitària a Gaza que actua amb el suport dels Estats Units "està matant gent". "Les persones són assassinades simplement per tractar d'alimentar les famílies; buscar menjar no pot ser una sentència de mort", va sentenciar Guterres.
