Rutte considera insuficient el percentatge de despesa militar d’Espanya i creu que hauria d’arribar al 3,5% del PIB
El secretari general de l’OTAN diu que revisaran la despesa el 2029 i obri la porta a incrementar col·lectivament la inversió militar
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha afirmat este dilluns que Espanya haurà d'invertir “en conjunt” el 3,5% del PIB en capacitats militars pures en funció de l'acord que eixirà de la cimera de la Haia i ha precisat que hi haurà una revisió dels objectius el 2029. “Espanya creu que pot aconseguir eixos objectius amb un percentatge del 2,1%. L'OTAN està absolutament convençuda que Espanya haurà de gastar el 3,5% en conjunt, així que ara cada país informarà periòdicament sobre el que està fent en termes de despesa i d'aconseguir els objectius. I, de totes maneres, hi haurà una revisió el 2029”, ha indicat Rutte en una roda de premsa prèvia a la cimera de dimarts i dimecres.
Rutte ha assegurat que tots els aliats s'han mostrat d'acord amb la declaració que aprovaran al final de la cimera, així com amb els objectius de capacitats que precisarà l'OTAN en els pròxims anys i que ja van fixar els ministres aliats de Defensa fa dos setmanes. La nova meta general de despesa ascendirà al 5% del PIB, desglossada en un 3,5% per a despesa militar pura i un 1,5% per a despesa relacionada.
Pel que respecta a Espanya, Rutte ha deixat clar que “l'OTAN no té cap clàusula d'exclusió voluntària” i “no coneix els acords secundaris ni els acords col·laterals”. No obstant això, ha assegurat que “tots els aliats, per descomptat, tenen el dret sobirà i també la flexibilitat de determinar les vies per a complir el compromís de l’organització”.
“Això significa quant gastaran anualment. I això és exactament el que fem”, ha afirmat, i ha assenyalat que la “gran diferència” amb el compromís de la cimera de Gal·les el 2014, quan els líders aliats van acordar arribar a invertir el 2% del PIB en despesa en defensa al cap de deu anys, residix en el fet que esta vegada hi haurà “informes anuals”. “Hi haurà opinions periòdiques sobre el que passa. El 2029 farem un balanç, incloent-hi la situació de seguretat internacional”, ha dit Rutte, fet amb el qual ha obert la porta a la possibilitat d'haver d'incrementar col·lectivament la inversió militar. “Som una aliança en la qual lluitem junts i, si és necessari, en la qual també patim i morim junts per la nostra defensa”, ha comentat. Rutte ha assegurat que “sempre ha sentit el respecte més gran per la contribució d'Espanya a l'OTAN”, tenint en compte que “està activa en tot el territori de l'OTAN en moltes missions”.
L'exprimer ministre neerlandés va confirmar diumenge per carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que l'acord de la cimera atorgarà a Espanya “flexibilitat per a determinar la seua pròpia trajectòria sobirana per a aconseguir l'objectiu de capacitat i els recursos anuals necessaris com a percentatge del PIB, així com per a presentar els seus propis plans anuals”. Sánchez, per la seua banda, havia sol·licitat eixa flexibilitat que, una vegada obtinguda, permetrà a Espanya donar suport a la declaració de la Haia.
Fonts de l’executiu central han conformat hui que tant la declaració que aprovaran els 32 aliats en el seu cim com les cartes entre Rutte i Sánchez tenen naturalesa política i la mateixa validesa i han d'entendre's com un sol paquet.
