Rússia torna a bombardejar amb míssils Lviv, ciutat ucraïnesa pròxima a Polònia
Continua l'ofensiva russa a l'est d'Ucraïna després de 54 dies de guerra, mentre els habitants de Mariúpol resisteixen refugiats i sense queviures
L'exèrcit rus ha tornat a bombardejar amb míssils la ciutat ucraïnesa de Lviv, molt prop de la frontera amb Polònia, en una àrea que, fins ara, no havia patit molts atacs per part de Moscou.
Segons ha informat aquest dilluns l'alcalde de la ciutat, Andrí Sadoví, en la xarxa Telegram, cinc míssils hi han caigut en les últimes hores. L'alcalde no ha concretat si hi ha hagut víctimes.
El responsable de la regió militar de Lviv, Maksim Kozitskii, ha recomanat a la població que es mantinga refugiada en previsió de més atacs.
Lviv ha sigut, des de la invasió russa el passat 24 de febrer, un dels principals punts d'eixida del país per als ucraïnesos que fugien dels atacs, per la seua proximitat amb la frontera polonesa, a uns 70 quilòmetres.
D'altra banda, les autoritats regionals de Lugansk han informat de l'inici de la gran ofensiva per part de Rússia a l'est d'Ucraïna, després de diversos dies de preparatius i concentració de tropes russes en aquesta part del país.
Continua l'ofensiva russa en l'est d'Ucraïna
Els atacs russos continuen de manera intensa al sud-est d'Ucraïna, a les regions del Donbass, i persisteix l'intent de bloqueig de la ciutat de Khàrkov (est) i l'ofensiva per a controlar Mariúpol (sud), quan ja s'han complit 54 dies des del començament de la guerra. L'exèrcit rus continua a més llançant atacs amb coets contra objectius d'infraestructures crítiques d'Ucraïna.
Khàrkiv, la segona ciutat en importància d'Ucraïna, pateix intensos bombardejos per part dels russos des de fa dies. El seu control és bàsic perquè les tropes russes puguen controlar les limítrofes regions de Lugansk i Donetsk, totes dues autoproclamades repúbliques independents i reconegudes per Moscou.
Milers de civils de Mariúpol resisteixen els bombardejos
Milers de civils de l'assetjada ciutat de Mariúpol, a la costa del mar d'Azov, resisteixen els continus bombardejos de les tropes russes refugiats a les instal·lacions de l'acereria d'Azovstal, una antiga planta metal·lúrgica creada en la dècada de 1930. "Civils, entre ells dones i xiquets, es refugien en les instal·lacions de la planta", ha assegurat el cap de la policia de Mariúpol, Mikhaïlo Versinin, en un programa de la televisió local.
Versinin ha fet aquests comentaris mentre participava en el programa amb l'exministre de l'Interior ucraïnés Arsen Avakov. L'exministre ha denunciat que hi ha moltes persones als búnquers d'Azovstal, que viuen "en condicions terribles, sense medicaments, ni aliments, ni aigua".
Mariúpol va arribar a tindre una població de mig milió d'habitants i en l'actualitat només hi queden uns 100.000 residents, que han de fer front a una catàstrofe humanitària, ja que no disposen dels serveis bàsics.
Moscou va llançar un ultimàtum aquest cap de setmana als residents i combatents de la ciutat perquè es rendiren, un fet que Ucraïna va rebutjar. Rússia tracta de tindre el control de Mariúpol per a establir un corredor per a les tropes cap a Crimea, territori que controla des de 2014, amb les regions prorusses del Donbass.
Més de 200 xiquets morts per la guerra
El nombre de xiquets morts a Ucraïna des que els russos van envair el país, el passat 24 de febrer, es de 205, segons dades publicades aquest dilluns per l'oficina del Fiscal General ucraïnés en el seu compte de Telegram.
A més, 362 xiquets han resultat ferits a causa de "l'agressió armada a gran escala per part de la Federació Russa", assenyala la Fiscalia, que destaca que les dades "no són definitives", ja que s'està treballant per a quantificar amb exactitud el nombre de víctimes.
