Rússia declara en crida i cerca la primera ministra d'Estònia i el ministre de Cultura de Lituània

El motiu de l'orde és la destrucció o danys causats a monuments de soldats soviètics als països bàltics, segons informen fonts de les forces de seguretat russes

La primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas (centre), la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, a Brussel·les, Bèlgica
La primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas (centre), la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, a Brussel·les, Bèlgica / Johanna Geron (Reuters)

Rússia ha declarat en crida i cerca al seu territori el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys, segons es desprén de la base de dades del Ministeri de l'Interior.

El motiu de l'orde és la destrucció o danys causats a monuments de soldats soviètics al país bàltic, segons han informat aquest dimarts fonts de les forces de seguretat russes a l'agència TASS.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha acusat els països bàltics d'"accions hostils contra la memòria històrica" de Rússia.

Pel mateix motiu, Moscou ha declarat en crida i cerca al seu territori la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas. Kallas, de 46 anys, és una de les veus més fermes en el si de la Unió Europea i de l'OTAN a favor del subministrament d'armament a Ucraïna i de l'enduriment de les sancions contra Rússia.

El gener de 2021 es va convertir en la primera dona que encapçala el govern del país bàltic, càrrec que va renovar en guanyar el seu partit les eleccions legislatives celebrades al març del passat any.

També ha sigut declarat en crida i cerca el secretari d'Estat d'Estònia, Taimar Peterkop.

X: @SimonasKairys
X: @SimonasKairys / Simonas Kairys (dreta) a París, França

"Pels crims contra la memòria dels quals van alliberar el món del nazisme i el feixisme cal respondre! Això és només el començament!", ha comentat Maria Zakhàrova, portaveu d'Exteriors, en el seu canal de Telegram.

Rússia ha incoat setze casos penals per destrucció i profanació de monuments, memorials i tombes de soldats soviètics als tres països bàltics, Polònia i Ucraïna.

Aquest assumpte enfronta des de la caiguda de la Unió Soviètica (1991) el Kremlin i els països bàltics, que en molts casos no veuen l'exèrcit roig com a alliberador, sinó com una força d'ocupació que va imposar un règim comunista als seus països des de la Segona Guerra Mundial.

El president rus, Vladímir Putin, va assegurar recentment que el seu país no té plans d'envair les tres repúbliques bàltiques o Polònia, que són membres de l'OTAN.

També et pot interessar

stats