El repunt del coronavirus amenaça la nova normalitat d'Europa

Valencians residents a diferents països del continent valoren l'impacte quotidià de les noves mesures preventives.

Parlem amb valencians que resideixen en altres països europeus sobre les noves mesures preventives.

El coronavirus accelera el pas a Europa. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que la situació "és molt seriosa" i alerta que l'increment setmanal de casos, més de 300.000 la passada setmana, supera ja els dels primer pic de març. Estem ja en una segona onada al continent? La comunitat científica manté discrepàncies tècniques sobre aquesta consideració. Mentrestant la corba de contagis s'ha disparat a l'alça i s'obstina a complir amb els pronòtics, que situen a l'octubre i el novembre la pitjor part de la pandèmia. Paraula de Hans Kluge, el director regional per a Europa de l'OMS.

Des de la seua advertència, el passat 17 de setembre, els indicadors han anat a pitjor a la Unió Europea, amb Espanya liderant els contagis en els últims 14 dies, seguida per França. L'estat espanyol acaba de sumar prop d'11.000 nous pacients de coronavirus en les últimes hores i el francés fa dies que està instal·lat per damunt dels 10.000 positus diaris. Tanmateix, la taxa de contagis espanyola en proporció a la població és sensiblement superior, amb 314.8 casos per cada 100.000 habitants de mitjana en aquests periode, en contrast amb els 197,8 de França, segons els registres de l'European Centre for Disease Prevention and Control.

El mapa europeu de la pandèmia revela com la presència de la Sars-CoV-2 s'intensifica des del sud-oest cap al nord. Des de mitjan setembre, la corba de contagis creix en països com Bèlgica (132,3 casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies), Holanda (125,4) i Luxemburg (169,7). Al centre de la UE, hi ha un segon flanc de contagis en direcció ascedent. Txèquia acaba de superar els 2.000 postius diaris per primera vegada i té ara mateix una de les incidències més grans del virus en proporció a la població, 218,6 casos per cada 100.000 habitants, la segona més alta després d'Espanya.

La situació contrasta amb la d'Itàlia. El país europeu més castigat en la primera onada del coronavirus ha aconseguit amortir el nou repunt dels contagis i ja es planteja reobrir els estadis de futbol al públic. Però tot i la baixa incidència, 34,4 casos per cada cent mil habitants, la corba torna a créixer a ritme sostingut. Aquest dimecres s'han comunicat 1.600 nous positius i 20 morts. Les autoritats sanitàries donen per segur que s'arribarà a xifres de contagis similars a la resta d'Europa però que l'ascens serà més lent.

Més restriccions per a contindre la pandèmia

En l'escenari actual els diferents governs europeus han accelerat la presa de noves mesures preventives. La Comunitat de Madrid, epicentre de la pandèmia a Espanya, ha decidit el confinament selectiu d'algunes àrees, després de superar els 772 contagis cada 100.000 habitants, el rècord al continent. França també ha aplicat noves restriccions en les ciutats i departaments on la transmissió del virus està creixent, com la prohibició de reunions de més de 10 persones, l'avançament de l'hora de tancament de bars i restaurants o la prohibició d'esdeveniment de més de mil espectadors.

Al Regne Unit, el govern de Boris Johnson assenyala amb el dit a Espanya i França per a justificar noves restriccions, com l'ús obligatori de mascaretes en l'interior del locals, el tancament de pubs i restaurants a les deu de la nit o l'enduriment de les sancions. El país ha registrat prop de 5.000 casos en les últimes 24 hores, la major xifra des de finals maig. Els assessors del govern britànic estimen que el país podria superar els 50.000 nous contagis i les 200 morts diàries a mitjans d'octubre si no reverteix la tendència. El ministre d'Afers Estrangers, ja ha avançat la possibilitat d'un confinament total de la població, una mesura que, de moment, només s'ha repetit a Israel.

Valencians a l'estranger valoren el canvi de situació

"Les coses estan tenses els últims dies" assegura Ferran Luengo, un informàtic valencià establit a Londres, "la gent està un poc preocupada perquè el govern ha dit que podria mantindre les noves mesures sis mesos". A ell no l'afectarà massa en les seues rutines, segons ens explica, perquè el govern ha fomentat el teletreball des de la primera onada i un alt volum de la població, com ell, treballa des de casa. Una mesura que contrasta amb la relaxació que va notar a l'estiu. Als supermercats, ens recorda, la mascareta no ha sigut obligatòria fins a finals de juliol.

La reacció per a frenar la pandèmia és molt asimètrica al conjunt de la UE. Andrea Soler, que viu al nord d'Holanda, ens explica que la mascareta no és obligatòria al país, llevat del transport públic, perquè encara es posa en dubte la seua eficàcia. Una situació que li transmet inseguretat. "S'aposta per la distància social però en realitat aquesta no es compleix". Així ho comprova cada dia en la botiga on treballa. Tanmateix, el país és molt estricte en les reunions socials, què estan limitades a sis persones, ha activat un cordó sanitari a l'oci nocturn i no ha obert encara les discoteques. "La situació [de la pandèmia] es relavititza més ací", explica Soler, un fet en el qual creu que també influeix la decisió del país de no fer tests a persones asímptomàtiques. "És una realitat que no s'està veient", diu.

Un poc més al nord, a Dinamarca, s'ha ampliat l'obligatorietat de les mascaretes, fins ara restringida al transport públic, a bars i restaurants. Tot després d'un repunt de contagis, que des del 12 de setembre superen cada dia el miler de nous positius, un registres inèdits des de l'abril. "S'estan veien més casos i es nota en la població. No diria que hi ha pànic però sí que és un tema més present" ens explica Adrián Ramón, que treballa a la Universitat de Copenhagen. El foment del teletreball i l'ús generalitzat de la bicicleta són factors que a juí d'aquest valencià podrien explicar que la taxa de contagis siga molt inferior a Espanya tot i haver-se pres, segons el seu parer, mesures similars.

A la veïna Alemanya la corba continua lluny dels valors d'abril però la societat és molt sensible a la situació dels països del voltant. "Estan pujant les xifres ací i allà i la gent té por que tornen les restriccions anteriors" ens explica des de Düsseldorf, a l'oest del país, la valenciana Gracia Cocina. "La gent està molesta perquè algunes mesures no estan sent lògiques" i ens assenyala el fet que el professorat haja de dur mascareta quan s'eximeix l'alumnat d'aquesta obligació. L'estructura federal fa que cada land aplique mesures diferents en funció de la situació. Al del Rin del Nord-Westfàlia, on viu aquesta operadora turística, encara és possible anar al cine i als restaurants, uns "privilegis" de la nova normalitat que la població tem perdre.

També et pot interessar