El cap de policia assegura en el judici per la mort de George Floyd que la maniobra de l'agent acusat violava el protocol
El judici entra en la segona setmana amb la declaració del metge d'urgència que va certificar la defunció, Bradford Wankhede Langenfeld, qui apunta l'asfíxia com la causa més probable de la mort.
Aquest dilluns ha començat als Estats Units la segona setmana de judici contra Derek Chauvin, l'expolicia acusat d'haver acabat amb la vida de George Floyd el passat mes de maig després de pressionar-li el coll amb el genoll durant més de nou minuts. Era el torn perquè compareguera el cap de policia de Minneapolis, Medaria Arradondo, qui s'ha mostrat molt crític amb la maniobra de l'agent per a immobilitzar la víctima, fins al punt d'assegurar que violava els protocols del departament policial. "Continuar aplicant eixe nivell de força a una persona que estava cap per avall, emmanillada a l'esquena, això de cap manera o forma és una cosa normativa. No és part de la nostra capacitació, i certament no és part de la nostra ètica o els nostres valors", ha dit.
"Una vegada que el senyor Floyd va deixar de resistir-se, i quan certament estava angoixat i tractava de verbalitzar-ho, això degué haver acabat", ha afirmat davant el jutge Arradondo, que el 2017 es va convertir en el primer cap de policia negre a la ciutat de Minneapolis. Ell va ser qui va expulsar de cos tant a Chauvin com els altres tres agents que van participar en la detenció del jove afroamericà dies després de l'incident.
George Floyd va morir el 25 de maig de 2020, quan quatre agents van intentar detindre'l per haver utilitzat un bitllet fals per a pagar en una botiga. Durant l'arrest, Derek Chauvin el va immobilitzar en terra pressionant-li el genoll contra el coll fins que va deixar de respirar. L'expolicia està acusat dels càrrecs d'assassinat en segon grau, penat fins amb 40 anys de presó; assassinat en tercer grau, amb una condemna màxima de 25 anys; i homicidi en segon grau, que implica fins a 10 anys de privació de llibertat. No obstant això, com que no té antecedents penals només podria ser condemnat a un màxim de 12,5 anys de presó pels primers dos càrrecs i a quatre pel tercer.
L'asfíxia, causa més probable de la mort
El metge Bradford Langenfeld, que va certificar la defunció de George Floyd, ha sigut altre dels testimonis clau aquest dilluns. El facultatiu, que treballa en el centre mèdic del comtat de Hennepin (Minnesota), ha sostingut que l'asfíxia va ser la causa més probable de la mort del jove i no un atac al cor, com intenta demostrar la defensa de l'expolicia acusat.
Durant el testimoni ha explicat també que va tractar la víctima durant 30 minuts el passat 25 de maig, un període de temps en el qual els metges tractaren de reanimar-la. "No va haver-hi cap trauma significatiu o obvi que suggerira que va patir alguna cosa que li produïra una hemorràgia causant d'una aturada cardíaca", ha dit. Per això, Langenfeld ha indicat que el motiu més probable de la mort de l'afroamericà va ser una hipòxia, és a dir, una falta d'oxigen en el cervell i altres òrgans.
