El planeta arribarà als 8.000 milions d'habitants aquest novembre

La població creix i s’enfronta a nous reptes socials i mediambientals per als quals no estem preparats

Viatgers en una estació de tren a l'Índia / Reuters

El planeta arribarà als 8.000 milions d'habitants aquest novembre, segons l'ONU. La població creix de manera desigual, es desplaça cada vegada més i s'enfronta a nous reptes socials i mediambientals per als quals, de moment, no estem preparats.

A més, s’estima que la població del món creixerà fins a uns 10.400 milions el 2080, però els recursos alimentaris del planeta són limitats. La pregunta seria com podem garantir eixos recursos sense destruir l'entorn.

Samuel Ortiz, professor de Geografia Humana de la UA, declara que la sobirania alimentària es podria garantir amb “una producció que puga alimentar tot el món, amb productes de producció propera i un consum local”.

Segons l’expert, un 55% de la població viu en espais urbans on no es pot plantar res; per tant, cal repensar la distribució territorial i la distribució agroalimentària, entre altres.

Refugiats de la guerra, de la pobresa i, cada vegada més, climàtics

Cada volta són més els desplaçaments i el nombre de persones que es traslladen a altres països per diverses raons. La majoria de la població que migra és gent jove i pobra que toca a les portes, quasi sempre tancades, d'un món vell i ric. Refugiats que fugen de la guerra, de la pobresa i cada vegada més, refugiats climàtics.

Segons José María Illán, advocat de refugiats de la Creu Roja d’Alacant, “la motivació de molts dels subsaharians, que venen del Sahel, es basa en el canvi climàtic”. Illán subratlla que “les principals raons de la immigració no han canviat molt: millorar el nivell de vida, un treball digne, conflictes bèl·lics… Però cada volta hi ha més població que abandona el seu país a causa d’un desastre climàtic”.

La paradoxa entre el despoblament i les megaciutats

Un altre dels reptes és que l’ésser humà és una espècie predominantment urbana. El 55% de la població viu en ciutats. A Espanya, aquesta proporció puja fins al 81%, una paradoxa demogràfica que oscil·la entre el despoblament i les megaciutats.

A més, les ciutats consumeixen dos terços de l'energia que es genera al món i emeten el 70% dels gasos d'efecte d'hivernacle. Rubén Bodewig, arquitecte, afirma que les ciutats han de “trobar un equilibri al seu entorn i ser autosuficients, tant en l'àmbit alimentari, l’energètic i inclús el sanitari”.

També et pot interessar