El pla de Trump per a Gaza: un govern tutelat sense Hamàs i negociació remota d'un estat palestí
L'estatunidenc assegura que Israel ha acceptat la proposta, que inclou el retorn dels ostatges i un òrgan transitori per a controlar la Franja amb participació de Tony Blair
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat damunt de la taula este dilluns una proposta de vint punts que ha presentat com un pla de pau per a posar fi a la guerra de Gaza. Contempla la creació d'un govern de transició sense presència de Hamàs, que s'hauria de rendir, i supervisat pel mandatari republicà, a canvi de la desmilitarització de la Franja i la possibilitat de negociar en el futur un estat palestí, però sense cap data en l'horitzó.
El cap de la Casa Blanca ha detallat el seu projecte després de reunir-se ací amb el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu. Este ja ha manifestat que secunda la iniciativa perquè, segons ha defensat, coincidix amb els objectius de l'ofensiva que manté sobre l'enclavament. Diversos països àrabs també han rebut este pas amb certa esperança, igual que l'Autoritat Nacional Palestina, però falta conéixer la resposta de grup islamista Hamàs, l'altra pota del conflicte. La Jihad Islàmica, l'altre grup que va participar en els atemptats del 7 d'octubre contra territori israelià, ja l'ha rebutjat.
En una compareixença de premsa conjunta sense preguntes dels mitjans, Trump ha deixat clar que la pilota està ara sobre la teulada de la milícia palestina i els ha advertit que, si rebutgen el pla, els Estats Units donarà "suport total" a Israel perquè prosseguisca amb l'ofensiva, que deixa ja més de 66.000 víctimes mortals per la invasió de l'exèrcit israelià.
Trump i Netanyahu s'han trobat de nou a la Casa Blanca per a discutir el futur de la Franja de Gaza. Una reunió bilateral, com sol fer el president estatunidenc, sense cap representant palestí ni de la Unió Europea. En esta ocasió, de la trobada entre els dos mandataris només s'han difós unes fotografies, però en la roda de premsa posterior Trump ha tornat a usar el to grandiloqüent que el caracteritza per a dir que és un dels millors dies en la història de la civilització i anunciar que l'homòleg israelià ha acceptat el seu pla de pau per a Gaza.
El projecte preveu un alto el foc immediat a l'enclavament palestí, la retirada progressiva de les tropes israelianes i l'alliberament en un termini de 72 hores dels 48 ostatges, tant vius com morts, que seguixen en mans de Hamàs. Israel hauria d'alliberar canvi 250 presos palestins condemnats a cadena perpètua i 1.700 gazians detinguts després dels atemptats comesos el 7 d'octubre del 2023 pel grup islamista. En cas que les dos parts accepten l'acord, els Estats Units garantix l'enviament de tota l'ajuda humanitària necessària, que es distribuiria a través de l'ONU.
Govern supervisat per Trump i rendició de Hamàs
El pla contempla a més el desmantellament total de la milícia islamista, que quedaria exclosa de la governança de la Franja i en la pràctica estaria obligada a rendir-se. En lloc d'això, s'establiria un govern de transició format per tecnòcrates palestins i experts internacionals, supervisat per un organisme que Trump ha anomenat “junta de la pau”, presidida per ell mateix, i en la qual participaria l'ex primer ministre britànic Tony Blair. Posteriorment, una Autoritat Palestina reformada seria l'encarregada d'assumir el control de Gaza, encara que Netanyahu ha advertit que este ens no podrà tindre un paper en el futur de l'enclavament sense una "reforma radical" prèvia.
El primer ministre israelià ha expressat el seu suport a la proposta de Trump i ha assenyalat que coincidix amb els objectius d'Israel en la guerra, que són l'alliberament dels ostatges, el desarmament de Hamàs, la desmilitarització de Gaza, el control israelià de la seguretat de l'enclavament i l'exclusió del grup islamista del futur govern. Ha avisat també que, si Hamàs rebutja la proposta, Israel mantindrà el setge a Gaza "fins a acabar el treball", la qual cosa segons va dir "es pot fer a bones o a males". Netanyahu afrontarà oposició interna dins del seu govern sobre este pla, perquè el ministre de Finances, l'ultradretà i colon Bezalel Smotrich, ha advertit que no tolerarà cap concessió en punts que considera claus com són el rebuig a l'existència de l'estat palestí o la permanència indefinida de l'exèrcit israelià a Gaza.
El programa descarta per complet l'annexió israeliana de Gaza, inclou també un pla de reconstrucció i desenvolupament econòmic per a l'enclavament, prohibix els desplaçaments forçosos de la població i reconeix el dret al retorn dels qui marxen voluntàriament. Este últim punt suposa un canvi respecte a la proposta de Trump exposada poc després de ser elegit president per a un segon mandat, quan va suggerir l'expulsió de la població de Gaza per a construir un projecte immobiliari denominat "la Riviera de l'Orient Mitjà".
A més, la setmana passada el nord-americà va prometre a líders àrabs i musulmans —inclosos els de Qatar, Egipte, l'Aràbia Saudita i Turquia—, que no permetrà que Israel annexione la Cisjordània ocupada. Els Estats Units es comprometen així mateix a mediar en un diàleg entre Israel i els palestins per a "acordar un horitzó polític de coexistència pacífica", i obri la porta al fet que "es donen les condicions" per a la futura creació d'un estat palestí.
La iniciativa arriba en un context de creixent aïllament internacional d'Israel per la massacre perpetrada a Gaza, que una comissió independent de l'ONU, relators de drets humans, ONG i un creixent nombre de països han qualificat de genocidi. D'igual forma, ho fa després del reconeixement de l'estat palestí per part del Regne Unit i França, aliats tradicionals de Tel-Aviv, un gest que ha despertat grans crítiques per part dels Estats Units i d'Israel.
