El Parlament suec aprova per àmplia majoria l'entrada en l'OTAN
Si bé vint-i-huit dels trenta països membres han ratificat posteriorment l'acord, encara falta que ho facen Turquia i Hongria
El Riksdag, el parlament suec, ha aprovat aquest dimecres l'ingrés del país en l'OTAN. Ho ha fet amb 269 vots a favor, de sis dels huit grups amb representació parlamentària; i 37 en contra, del Partit del Medi Ambient i el Partit d'Esquerra Socialista. Aquests dos partits demanaven fer primer un referèndum, que el govern va rebutjar. Es tracta d'una decisió històrica que posa fi a dos segles de no alineació militar.
L’ingrés de Suècia, i el de Finlàndia, està motivat per la intervenció militar russa a Ucraïna que va ser aprovat en la cimera de l'Aliança de juny del 2022 a Madrid, després que Turquia alçara a última hora el veto, a canvi d'unes certes condicions, plasmades en un acord.
Tot i que vint-i-huit dels trenta països membres han ratificat posteriorment l'acord, encara falta que ho facen Turquia i Hongria. Aquests dos països han donat llum verda a l'ingrés de Finlàndia, però no ho han fet amb Suècia; especialment Turquia, que manté el veto a Estocolm.
Les converses entre els tres països es van interrompre després que un grup pro kurd representara una execució simbòlica d'Erdogan a Estocolm, i que un ultradretà cremara un llibre de l'Alcorà davant de l’ambaixada a la capital sueca. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va assegurar divendres passat que continuarien les negociacions, si bé va retraure al govern suec que no extradira persones que Ankara considera vinculades a organitzacions terroristes, especialment en el cas dels kurds.
El ministre d'Afers Estrangers de Suècia, Tobias Billström, ha assegurat que el seu govern no prendrà cap mesura addicional respecte als acords de Madrid, i que quan una nova legislació antiterrorista siga aprovada, previsiblement l'1 de juny, s'haurà encaixat l'“última peça del puzle”. El govern suec confia que l'ingrés en l'OTAN es formalitze en la cimera de l'Aliança de juliol a Vílnius, capital de Lituània.
Durant un debat previ de més de sis hores celebrat aquest dimecres, els dos partits que van votar en contra de la moció van retraure que no s'haja celebrat un referèndum sobre aquest tema, una possibilitat que l'anterior govern socialdemòcrata va rebutjar fa mesos.
