Rússia i Ucraïna negocien sense avanços mentre continuen els atacs

La sospita d'una possible ajuda econòmica i militar de la Xina a Rússia en la guerra d'Ucraïna pot influir en les quarta ronda de negociacions que mantenen, en aquest cas per videoconferència, les delegacions russa i ucraïnesa per a aconseguir un alto el foc i que dilluns s’ha ajornat amb el compromís de reprendre-les demà, dimarts.

"Hem fet una pausa tècnica fins demà per a un treball addicional en els subgrups i per a concretar determinats aspectes. Les negociacions continuen", va assegurar en el seu compte de Telegram Mijaíl Podoliak, assessor de l'oficina del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, segons informen les agències locals russes.

Podoliak ha dit que, només començar les converses, que totes dues parts han expressat "activament" les seues posicions i que "la comunicació és difícil, però continua".

Mentrestant continuen els bombardejos sobre diferents ciutats d’Ucraïna. Un atac aeri rus contra una torre de televisió a la regió de Rivne (nord d'Ucraïna) ha provocat la mort de nou persones i altres nou van resultar ferides, segons van informar les autoritats ucraïneses.

Segons ha dit en les xarxes socials el governador regional de Rivne, Vitaly Koval, els equips de rescat continuen buscant supervivents, perquè es tem que encara "hi ha gent sota els enderrocs de la torre".

Sospites sobre la implicació xinesa

Mitjans dels Estats Units, que van citar a funcionaris d'aquest país, van informar hui que Rússia ha sol·licitat a la Xina secunde militar, inclosos drons, i assistència econòmica per a prosseguir amb la guerra a Ucraïna. Segons aquests funcionaris, citats entre altres mitjans per CNN i The New York Times, la Xina podria haver donat ja una resposta i, de verificar-se tal assistència, van afirmar que podria canviar la "situació de les forces" sobre el terreny i ésser un contrapés a les dures sancions imposades a l'economia russa per part d'occident.

El portaveu presidencial rus, Dmitri Peskov, ha desmentit aquesta informació amb un contundent "no" a preguntes de la premsa, segons informen les agències russes.

Xina també ha negat aquestes informacions: "És completament fals, és pura desinformació. La Xina ha exposat la seua posició sobre la crisi a Ucraïna de manera clara i consistent. Juguem un paper constructiu i avaluem la situació de manera imparcial i independent. Denigrar la posició de la Xina no és una cosa acceptable", ha dit en roda de premsa el portaveu xinés d'Exteriors, Zhao Lijian.

La Unió Europea ni confirma ni desmenteix

La Unió Europea (UE) va indicar hui que no pot “confirmar ni negar” que Rússia haja sol·licitat assistència econòmica o militar a la Xina. “No podem confirmar ni negar qualsevol al·legació que Rússia va demanar assistència a la Xina”, va assenyalar la portaveu comunitària d'Exteriors, Nabila Massrali, durant la roda de premsa diària de la Comissió Europea, al mateix temps que va indicar que no compten amb “evidències d'aqueixa petició”.

Vora tres milions de refugiats

Almenys 2,8 milions de persones han fugit d'Ucraïna des que va començar la guerra, i més de la meitat (1,7 milions) han passat a Polònia, segons les xifres que actualitza diàriament l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). La resta de països veïns d'Ucraïna també continuen rebent aquest flux de refugiats: 255.000 van arribar a Hongria, 204.000 a Eslovàquia, 131.000 a Rússia, 106.000 a Moldàvia, 84.000 a Romania i 1.200 a Bielorússia.

Més de 12.000 soldats russos morts, segons Ucraïna

Més de 12.000 soldats russos han mort des de l'inici de la invasió d'Ucraïna, ha afirmat el primer ministre ucraïnés, Denys Shmyhal, en una vídeoconferencia davant l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

Shmyhal ha demanat "l'expulsió de Rússia del Consell d'Europa" i va instar a "unir esforços, no sols per a defensar a Ucraïna, sinó per a defensar a tota Europa", i per això va tornar a demanar "tancar el cel sobre Ucraïna, pel bé d'Europa i de la seguretat mundial".