Nasrin Krayem, valenciana amb família a Gaza: “No sé si els tornaré a veure”

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha informat aquest dijous que hui i demà divendres el govern espera evacuar 140 espanyols de la Franja de Gaza, 22 dels quals continuen a la zona nord, on els bombardejos són constants. Entre ells, el pare i els germans de Nasrin Krayem Domínguez, una veïna de Petrer (Baix Vinalopó), a qui ha entrevistat À Punt Notícies.

Afirma que viu pendent del telèfon i que no està mai tranquil·la perquè només sap que estan bé quan parla amb ells però, com que el conflicte i els atacs no cessen, no sap com estan la resta del temps. Son pare, de 74 anys, és un dels vint-i-dos espanyols que s'han quedat atrapats al nord de la Franja, juntament amb tres dones més i díhuit menors amb passaport espanyol. Nasrin diu que han intentat passar la frontera en dues ocasions, però no han tingut èxit. L'última vegada ho intentaren a través del pas de Rafah però, després d’hores d’espera, Israel no va obrir el pas i no pogueren eixir de Gaza. 

Conta que el seu germà és informàtic i que tenia “una rutina i una vida normal”, anava a treballar, portava els fills a escola i anava a fer la compra –explica–, però els bombardejos li han abatut la casa i ha perdut la faena, i totes les seues pertinences i les dels seus fills. Ara tant ell com la seua família i el pare estan atrapats pràcticament ja sense aigua ni menjar 

Nasrin assegura que una situació com aquesta “no és pot consentir” perquè és “una vergonya per a Occident que estiga passant això davant dels nostres ulls”. Critica, a més, l’actitud de la comunitat internacional per no haver “pegat un colp a la taula i hagen dit prou”. 

El consolat espanyol a Palestina afirma que no pot fer res i que han d'estar pendents de les llistes que cada dia publica la frontera de Rafah amb les persones que poden passar, que han d’arribar allí pels propis mitjans. Un trajecte que es converteix en tota una odissea, conta Nasrin, que afirma que vol tindre esperança perquè és l’única cosa que té, però no sap si els tornarà a veure.