La mort d’un pres polític desaparegut desencadena indignació i exigències de justícia a Veneçuela
La Fiscalia anuncia una investigació penal després de confirmar-se la mort de Víctor Hugo Quero, sota custòdia de l’Estat, denunciat com a desaparegut des de feia mesos
La confirmació de la mort del pres polític veneçolà Víctor Hugo Quero Navas, sota custòdia de l’Estat, ha provocat una onada d’indignació i demandes de justícia a Veneçuela. Organitzacions de drets humans, partits opositors i activistes han reclamat una investigació exhaustiva després que el govern confirmara este dijous que el detingut havia mort fa quasi un any en un hospital, després de mesos en què la família denunciava que estava desaparegut.
La Fiscalia veneçolana ha anunciat l’obertura d’una investigació penal i ha ordenat l’exhumació del cadàver. El cas ha reobert les denúncies sobre les condicions dels presos polítics al país i la impunitat dins del sistema judicial veneçolà.
Víctor Hugo Quero, de 51 anys, havia sigut detingut el 3 de gener del 2025 i reclòs a la presó d’El Rodeo I, prop de Caracas. Segons l’ONG Fòrum Penal, el “motiu aparent” de la detenció estava relacionat amb el seu passat militar, ja que suposadament havia prestat servici militar el 2023.
La família denunciava la desaparició des de feia mesos
Durant mesos, la seua mare, Carmen Navas, va denunciar davant de la Fiscalia i la Defensoria del Poble que desconeixia el parador del fill. No ha sigut fins ara quan el Ministeri de Servicis Penitenciaris ha confirmat oficialment la mort.
Segons la versió del govern, a Quero el van traslladar a un hospital el 15 de juliol del 2025 després de presentar una “hemorràgia digestiva superior i síndrome febril aguda” i va morir nou dies després per una “insuficiència respiratòria aguda secundària a tromboembolisme pulmonar”.
El Ministeri assegura que el detingut “no va subministrar dades sobre vincles familiars” i que cap familiar va acudir a demanar visites formals, una versió qüestionada per ONG i dirigents opositors.
L'ONG Fòrum Penal i l'oposició acusen el govern d’ocultar informació
L’ONG Fòrum Penal ha assegurat que la mare del pres va acudir “moltes vegades” a la presó d’El Rodeo I i que allí “negaven el seu parador”. Per la seua banda, l’organització Justícia, Trobada i Perdó afirma que el suposat desconeixement dels vincles familiars “no té fonament documental”.
El dirigent opositor Edmundo González Urrutia ha qualificat el cas de “desaparició forçada seguida d’execució administrativa de l’oblit”, mentre que el Comité de Drets Humans de Vine Veneçuela, el partit liderat per María Corina Machado, sosté que la mort “no és una defunció comuna”, sinó “un assassinat generat per cossos repressors”.
Machado també ha acusat directament el govern. “El van fer desaparéixer, el van torturar i el van assassinar”, ha escrit en xarxes socials, on ha qualificat els fets de “crim de lesa humanitat”.
Investigació penal i exhumació
Després de les pressions de la Defensoria del Poble, ONG i partits polítics, el ministeri públic ha anunciat l’obertura d’una investigació a càrrec de la Fiscalia 80 nacional, especialitzada en drets humans.
La Fiscalia ha informat que també s’ha ordenat “amb promptitud” l’exhumació del cos per a practicar diligències forenses que permeten aclarir les circumstàncies de la mort.
Segons les últimes dades de Fòrum Penal, actualment hi ha 454 presos polítics a Veneçuela. L’organització xifra en dèsset els presos polítics morts sota custòdia de l’Estat des del 2014.
