L'Assemblea Nacional de Veneçuela aprova per unanimitat una amnistia per als presos polítics
La mesura de gràcia exclou persones que hagen promogut o participat en accions armades o violentes, vora 200 militars empresonats
L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat este dijous una llei d'amnistia històrica per a presos polítics condemnats entre el 2002 i el 2025, que permetrà eixir de la presó vora centenars de captius per causes d'esta índole i deixarà altres molts perseguits que continuen en la clandestinitat o en l'exili lliures de causes judicials. La norma ha tirat avant per unanimitat, després de diverses setmanes de consultes amb la classe política a i la societat civil. Els familiars dels presos, acampats a l'exterior de la presó de Caracas, coneguda com l'Helicoide, han rebut la notícia entre l'alegria i la cautela.
La norma exclou les persones que promogueren o participaren en accions armades o de força contra la ciutadania, la sobirania i la integritat del país sud-americà. D'esta manera, la mesura de gràcia no podrà aplicar-se sobre els delictes de violacions greus dels drets humans, de lesa humanitat, homicidi intencional, lesions gravíssimes, tràfic de drogues, així com els previstos en la llei contra la corrupció. Igualment, hi queden fora persones que estiguen o puguen ser processades o condemnades per "promoure, instigar, sol·licitar, invocar, afavorir, facilitar, finançar o participar en accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial" de Veneçuela per part d'"estats, corporacions o persones estrangeres". Això inclou quasi dos centenars de militars que estan encara en penitenciaries i acusats de delictes de rebel·lió.
Els diputats de la cambra legislativa han aprovat concedir l'amnistia per fets o "faltes comeses" durant diferents episodis de crisi política ocorreguts entre el 2002 i 2025, com el colp d'estat contra el president mort Hugo Chávez l'abril del 2002, la parada petroliera de finals d'aquell any i principis del 2003 i les protestes antigovernamentals del 2013, 2017 i 2024.
A més, es designa una comissió especial conformada per 23 diputats —entre opositors i chavistes— que desenvoluparà i implementarà "mecanismes" per a assegurar el compliment de la legislació, que ja s'ha fet a la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, perquè la signe i es puga publicar posteriorment en la gaseta oficial. Els parlamentaris podran comptar amb l'assessoria d'experts.
En l'article 7, que va suscitar diferències entre els parlamentaris i va obligar a ajornar el debat la setmana passada, s'establix que les persones han de presentar-se davant dels tribunals per a sol·licitar l'amnistia i permet que aquells que no estiguen al país puguen fer el procediment a través d'un representant legal. Mentrestant, en l'article 11 s'indica que el tribunal competent verificarà les condicions de la mesura de gràcia en cada cas i decretarà la nul·litat de tots els processos en curs o la revisió de les sentències fermes perquè s'anul·len a través d'una "sentència de reemplaçament", en un termini "que no excedirà de quinze dies continus".
Esta proposta d'amnistia s'emmarca en el "nou moment polític" anunciat per Rodríguez, que va assumir l'executiu després de la captura del president Nicolás Maduro durant l'atac militar dels Estats Units el 3 de gener, perpetrat al marge de la legalitat internacional. L'ONG Fòrum Penal comptabilitza 644 presos polítics al país, després de més de 400 excarceracions enmig d'un procés iniciat el 8 de gener pel govern encarregat en esta nova etapa post Maduro.
Delcy Rodríguez ha demanat este dijous al Parlament, al programa que promou el diàleg polític i a la comissió que busca reformar el sistema de justícia, que donen "màxima celeritat" a l'aplicació de la històrica llei d'amnistia aprovada a Veneçuela. En declaracions posteriors a la votació ha dit sentir-se "molt complaguda" per l'aprovació d'esta legislació després de rebre la comissió que monitorarà el compliment de la mesura de gràcia al palau presidencial de Miraflores, on també hi eren el ministre d'Interior i Justícia, Diosdado Cabello, i el president del Parlament i germà d'ella, Jorge Rodríguez. "Demane a tot Veneçuela que ens aboquem a eixa tasca tan fonamental com una de les grans virtuts de la nostra república, que ha de ser la justícia", ha proclamat la líder chavista després de ratificar la llei. Així mateix, ha demanat avaluar els casos que no estiguen contemplats en la llei aprovada per a "curar ferides, encarrilar la convivència democràtica" i la justícia.
Un dels primers opositors al règim que ha quedat en llibertat és Juan Pablo Guanipa, un col·laborador estret de María Corina Machado. Ho ha anunciat ell mateix després d'aprovar-se la llei, que segons ha considerat "no és cap amnistia", sinó un document que pretén "fer xantatge a molts veneçolans innocents" i que exclou gent que encara està empresonada. "Els centres de tortura a Veneçuela continuen oberts, centenars de veneçolans continuen en l'exili, les lleis que usen per a reprimir continuen vigents i hi ha desenes d'oficials de la Força Armada Nacional que continuen presos per alçar la veu enfront del saqueig de la nostra pàtria", ha criticat.
