Mor Giorgio Napolitano, que va ser president dues vegades i va garantir la governabilitat d'Itàlia

El que va ser dues vegades president de la República Italiana, Giorgio Napolitano, conegut com el rei Giorgio, per totes les ocasions en què va haver de garantir la governabilitat del país amb les contínues crisis de govern, s'ha mort aquest divendres a Roma, amb 98 anys.

Napolitano va deixar la política activa el 15 de gener del 2015, quan va renunciar després de quasi nou anys com a president de la República Italiana i dos després d'haver acceptat un segon mandat, perquè els partits foren incapaços d'aconseguir el consens suficient per a decidir un successor. Així, es va convertir, als 88 anys, en el primer president que va repetir un mandat, cosa que ara ha tornat a ocórrer amb l'actual cap d'estat, Sergio Mattarella, per les mateixes causes.

Napolitano, que va substituir Carlo Azeglio Ciampi el 10 de maig del 2006, tornà a ser elegit el 20 d'abril del 2013 i, després de retirar-se, va explicar que s'anava a dedicar de ple a la seua família i, malgrat ser senador vitalici, poques vegades el van veure per l'hemicicle.

Durant els nou anys com a cap d'estat, al rei Giorgio li va tocar desbloquejar en diverses ocasions la paràlisi del sistema polític italià. Primer, quan la coalició del govern de Romano Prodi i després, quan va espentar Silvio Berlusconi a dimitir davant de la recessió que vivia el país i optar per la via tecnòcrata col·locant en el poder el professor Mario Monti, amb el suport d'Europa. Aquest va ser el seu gran colp de mà. 

Es va negar a indultar Berlusconi

No li va tremolar la mà quan els portaveus de la Casa de la Llibertat, la coalició que liderava Berlusconi al Senat, i la Cambra dels Diputats es van reunir amb ell per a demanar-li que concedira l'indult a l'ex primer ministre, condemnat per frau fiscal. Napolitano va dir que no li havien presentat cap petició de gràcia a la qual haguera de donar resposta, i Berlusconi es va negar a presentar-la.

Més de set dècades en política

Nascut el 29 de juny del 1925 a Nàpols, Napolitano va entrar en política en llicenciar-se en Dret el 1942, quan va fundar un grup comunista i antifeixista que durant la Segona Guerra Mundial va prendre part en nombroses accions contra els nazis. Des del 1945 membre del Partit Comunista Italià (PCI), va ser elegit diputat el 1953 per primera vegada i reelegit posteriorment, excepte en la IV Legislatura, fins al 1996, sempre per la circumscripció de Nàpols.

Dos anys més tard va dimitir del càrrec just l'endemà de trencar lligams amb el PCI en l'històric congrés de Rimini el 1991, quan Napolitano, un dels exponents del corrent moderat i socialdemòcrata, va passar al Partit Democràtic de l'Esquerra. Va fer el salt a Europa el 1992 com a eurodiputat, però va tornar a Itàlia després de ser elegit president de la Cambra dels Diputats.

Romano Prodi el va nomenar ministre de l'Interior el 1996, càrrec on va continuar fins a la dimissió de Prodi, l'octubre del 1998. Va tornar a Europa el 1999 i fins a juny del 2004 va ser president de la Comissió d'Afers Constitucionals del Parlament Europeu. Un any més tard el va nomenar senador vitalici el president Carlo Azeglio Ciampi, a qui va substituir el 10 de maig del 2006 amb el suport de 543 vots dels 1.000 vots possibles en la quarta votació, en la qual només es necessitava majoria simple.

Va ser amic personal del poeta xilé Pablo Neruda i una de les personalitats que el 1951 van evitar l'expulsió d'Itàlia del Nobel de literatura i van ajudar a la publicació d'una de les seues obres cabdals, Los versos del capitán.