Mor Constantí II als 82 anys, últim rei de Grècia i germà menor de la reina emèrita Sofia
El decés s'ha produït en una clínica privada d'Atenes, quasi una dècada després de tornar al seu país natal després de 46 anys en l'exili
Constantí II, germà menor de la reina emèrita Sofia i últim rei de Grècia, ha mort aquest dimarts als 82 anys en una clínica privada d'Atenes, quasi una dècada després de tornar al seu país natal, després de 46 anys en l'exili.
Constantí II i la seua esposa Anna Maria havien sigut expulsats del país després de la caiguda de la Junta dels Coronels el 1974, que va donar fi a un breu regnat de set anys, i tan sols van tornar a Grècia el 2013.
Les controvertides iniciatives que va prendre durant el seu regnat van contribuir de manera decisiva a la generació d'un rebuig ciutadà que va conduir a la proclamació de la república uns mesos després de la caiguda de la dictadura dels coronels.
El 1974 es va celebrar un referèndum en el qual el 69,2% de la població va optar per la república. Quan als 24 anys Constantí va succeir el seu pare, el març de 1964, ja era molt popular. En els Jocs Olímpics de Roma del 1960 va guanyar en la competició de vela la primera medalla d'or per a Grècia des del 1912. Sis mesos després de la seua coronació, el setembre del 1964, centenars de milers de grecs van arribar a Atenes de tots els racons del país per a assistir a les seues noces amb la princesa Anna Maria, de díhuit anys, germana menor de la reina Margarida II de Dinamarca.
Poc després, en l'estiu del 65, milers de ciutadans van eixir als carrers en tot el país, aquesta vegada en contra de la monarquia, en protesta per la destitució del primer ministre centrista, Georgios Papandreu.
Un any abans, Papandreu havia aconseguit una aclaparadora victòria en les eleccions generals amb la promesa de posar fi a les violacions de drets humans i transformar Grècia en una democràcia moderna.
La inestabilitat política va durar quasi dos anys i va culminar amb el colp d'estat dels coronels, el 21 d'abril de 1967. La resposta incoherent de Constantí cap als colpistes va accentuar l'enuig de la població.
Primer va reconéixer el govern dels colpistes per a, huit mesos després, intentar derrocar-los amb poca preparació i, des de llavors fins a la caiguda de la dictadura, abstenir-se de tota crítica cap a ells.
Després del fracàs del seu intent d'acabar amb la Junta es va instal·lar amb Anna Maria i els seus dos fills majors a Roma. Més tard, la família reial es va instal·lar a Londres, on van nàixer els seus tres fills menors. Constantí mai va reconéixer el resultat del referèndum que va proclamar la Tercera República Hel·lènica el 1974, condició que li havia imposat l'Estat grec per a permetre-li tornar al seu país natal.
El 2014, Constantí va vendre la seua casa a Londres per onze milions d'euros i es va instal·lar en Porto Jeli, conegut lloc d'estiueig de molts armadors grecs, on va romandre fins a enguany. Aleshores, a causa de la seua delicada condició de salut, va optar per traslladar-se a Atenes per a estar més a prop dels hospitals.
La seua tornada a Grècia, en un moment en el qual la societat vivia els pitjors moments de la crisi econòmica, va passar quasi desapercebuda.
