El món s'acomiada de Jane Goodall, la primatòloga que va difondre un llegat d'esperança

L'etòloga, primatóloga i antropòloga britànica Jane Goodall, considerada la major experta mundial en ximpanzés, ha mort als 91 anys a Califòrnia (Estats Units) per "causes naturals", segons va confirmar anit l'institut Jane Goodall.

Coneguda com a Lady Ximpanzé, va dedicar la vida a l'estudi i la protecció d'estos primats i malgrat l'edat que ja tenia, la investigadora va seguir en actiu fins a l'últim moment i va viatjar per tot el planeta per a difondre la labor de l'Institut que porta el seu nom. Fins i tot enguany va participar al maig en la cerca de balenes a la Costa Tropical de Granada. Els treballs de Goodall, als quals ha dedicat més de seixanta anys de la seua vida, constituïxen una transcendental aportació científica per a comprendre les arrels del comportament i la cultura humanes.

En concret, va ser pionera en l'estudi dels ximpanzés en estat salvatge, en els quals va descobrir pautes de conductes i habilitats desconegudes com que mengen carn, fabriquen eines, usen plantes com a medicina; que adopten cries les mares de les quals han mort encara que no tinguen parentiu o que poden transmetre coneixements i experimentar sentiments com l'amor, la gelosia o la ira.

Una investigació de més de sis dècades

Nascuda el 3 d'abril del 1934 a Londres en el si d'una família de classe mitjana, Goodall va tindre el primer contacte amb un ximpanzé amb dos anys, quan el seu pare li'n va regalar un de peluix anomenat Jubilee. A més, gaudia amb històries com El llibre de la selva, Tarzán o El Doctor Doolittle i des de xiqueta es va imaginar vivint entre animals.

Va fer realitat el seu somni en xafar Àfrica per primera vegada amb només 23 anys, en un viatge a Kenya en el qual va col·laborar com a assistent del famós antropòleg Louis Leakey (1903-1972), qui li enviaria tres anys més tard al Parc Nacional de Gombe (Tanzània) amb l'arriscada missió d'investigar i conviure amb els ximpanzés salvatges de la zona.

Amb la companyia de la seua mare i un cuiner, va plantar la seua tenda en la selva i va començar el seu projecte d'investigació que duraria en teoria uns mesos, sense saber que es convertiria en el gran propòsit de la seua vida i s'estendria més de sis dècades, fins al present. Va obtindre el doctorat en Etologia per la Universitat de Cambridge en el 1965 i en el 1977 va fundar l'institut que porta el seu nom per a impulsar programes de conservació per als ximpanzés i millorar les condicions de vida de l'espècie.

En el 1987 va abandonar els treballs de camp i va delegar la labor en els investigadors del seu institut; mentre ella passava dos mesos a l'any a Bournemouth, la ciutat costanera al sud d'Anglaterra en la qual es va criar, i dedicava la resta de l'any a viatjar per tot el món per a difondre les seues idees sobre la necessitat de conservar la naturalesa.

L'emotiva abraçada que va rebre de Wounda, un ximpanzé femella a la qual va retornar la llibertat en el 2013 al Congo i que, poc després d'eixir de la gàbia, la va mirar i la va abraçar en gest de gratitud, és un símbol de la vida d'entrega que Goodall ha oferit a estos animals, als quals considera "els nostres parents més pròxims".

Un llegat d'esperança

En una de les seues frases més cèlebres, Goodall defensava: "No pots passar un sol dia sense deixar empremta en el món que t'envolta. El que fas marca la diferència i has de decidir quin tipus de diferència vols marcar". El llegat de l'etòloga anglesa es compon de 26 llibres, entre estos, En la senda del hombre (1971), considerada una de les obres científiques més importants del segle XX, així com d'innombrables articles científics i d'una vintena de produccions audiovisuals protagonitzades per ella.

Durant la seua carrera ha rebut un centenar de reconeixements, perquè va ser nomenada Ambaixadora de la Pau de les Nacions Unides en el 2002; va rebre el títol de Dama de l'Imperi Britànic (DBE) en el 2004 o, més recentment, la medalla Stephen Hawking a la comunicació científica en el 2022. A Espanya va aconseguir el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seua "transcendental aportació científica" a la comprensió de la humanitat en el 2003 i el Premi Internacional de Catalunya en el 2015. És, així mateix, doctora honoris causa per 45 universitats i institucions de tot el món, entre estes la Complutense de Madrid.

En l'àmbit personal, Goodall va contraure matrimoni en el 1964 amb el neerlandés Hugo van Lawick, fotògraf de National Geographic, del qual es va divorciar deu anys després i amb el qual va tindre un fill, Hugo Eric Louis (1967). En el 1975 es va casar en segones núpcies amb el britànic Derek Bryceson, qui va morir en el 1980.