Així és el mapamundi de la felicitat després de la pandèmia

La població espanyola és més feliç ara que el 2019, però encara està lluny dels països més feliços d’Europa

La felicitat és, probablement, l'aspiració universal per excel·lència, però l'accés és desigual arreu del món. Tractar de mesurar aquest valor intangible i relacionar-lo amb altres factors com el nivell de desenvolupament, la salut, la llibertat o el suport social és l'objectiu del World Happiness Report, el rànquing anual que des de fa deu anys elabora la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible. L'organisme, depenent de les Nacions Unides, avalua les respostes de mil persones de cadascun dels 150 països participants que puntuen la pròpia felicitat amb una nota de 0 a 10.

Finlàndia, el més feliç; l’Afganistan, el més trist

Els anys de pandèmia no han destronat el país que ha liderat la llista durant cinc anys consecutius: Finlàndia torna a encapçalar el rànquing mundial de la felicitat, amb una puntuació de 7,82 punts. L'estat nòrdic, a més, guanya amb diferència la resta de posicions en els llocs més alts de la llista: Dinamarca (amb 7,64 punts), Islàndia (7,56), Suïssa (7,51) i els Països Baixos (7,42).

La nota que els ciutadans d'aquests països posen al seu nivell de felicitat contrasta amb la dels països que tanquen el rànquing: Ruanda (amb 3,27 punts), Zimbàbue (3), el Líban (2,96) i, en últim lloc, l'Afganistan (2,4).

Espanya ocupa enguany la posició 29, amb una puntuació de 6,48 punts, una nota que frega la puntuació mitjana dels països europeus: 6,41. Ens situem, per tant, quasi al mig de la taula dels nostres veïns europeus, per davant de països pròxims com Itàlia, en la posició 30 del rànquing, o Portugal, en la posició 55.

Respecte a la situació d'abans de la pandèmia, Espanya ha caigut un escaló en el rànquing, però ha pujat la puntuació de la nostra felicitat des dels 6,4 punts de finals del 2019.

Els tres països on més s'ha incrementat el nivell de felicitat des del darrer World Happiness Report han sigut Sèrbia, Bulgària i Romania. Els tres on més ha baixat la puntuació han sigut el Líban, Veneçuela i l'Afganistan.

Pau i desenvolupament: factors clau

A la cua del rànquing trobem països escenari de conflictes durant llargs períodes de temps. Crida l'atenció el cas de la darrera posició, ocupada per l'Afganistan, on la nota mitjana que posen els enquestats a la seua felicitat és de 2,4 punts. Altres exemples descoratjadors són el del Iemen, amb una nota de 4,19 punts, i els territoris palestins, amb 4,48.

Tot i que les dades de l'informe es corresponen al període anterior a la invasió russa d'Ucraïna, l'escalada de la tensió i el conflicte al Donbass podria reflectir-se en les dades recollides per les enquestes. Ucraïna és, amb una diferència notable respecte a la resta, el país menys feliç d'Europa, amb una puntuació de 5.

El factor econòmic determina també, de manera evident, la puntuació final. N'hi ha prou amb comparar alguns dels països més pobres del món, com Zimbàbue, en la tercera posició en la cua de rànquing, amb una puntuació que no arriba a 3 i un PIB per càpita que frega els 1.000 euros, amb la d'alguns dels més rics, com Suïssa, en la quarta posició de la llista, amb una nota de 7,5 punts i un PIB per càpita superior a 81.000 euros.

En conseqüència, no és estrany comprovar l'elevada nota mitjana dels països del continent europeu (6,41) o d'Oceania (7,18), enfront de la de Sud-amèrica (5,89) o Àfrica (4,52).

Llum enmig d'un temps de foscor

Tenint en compte que el període d'estudi del darrer World Happiness Report ha estat marcat per la crisi sanitària més greu dels darrers anys, no hauria sigut estrany augurar un informe gris. Però contra tot pronòstic, tal com expliquen els creadors, l'estudi "revela llum enmig d'un temps de foscor".

"La pandèmia va portar no sols dolor i sofriment, sinó també un augment en el suport social i la benevolència", relata el text. Les enquestes, que també indaguen en les raons que s'amaguen darrere del sentiment de felicitat o d'infelicitat d'uns 150.000 habitants del món, revelen que l'increment del voluntariat i les donacions —un 25% superiors durant el període de pandèmia— han impactat positivament en la felicitat tant dels beneficiaris com d'aquells que ofereixen la seua ajuda.

També et pot interessar

stats