Macron no exclou enviar tropes a Ucraïna i demana "una economia de guerra" contra Rússia

El president de França ha dit que "no hi ha consens hui" per a enviar tropes terrestres, però ha advertit que no pot excloure's res en el futur, i ha posat com a exemple que fa dos anys ningú pensava enviar avions de combat a Ucraïna

El president francés, Emmanuel Macron, parla al final de la conferència de suport a Ucraïna en el Palau de l'Elisi a París
El president francés, Emmanuel Macron, parla al final de la conferència de suport a Ucraïna al palau de l'Elisi, a París / Gonzalo Fuentes (Efe)

Els líders europeus reunits a l'Elisi han coincidit a avançar cap a "una economia de guerra" per a ajudar Ucraïna a fer front a la invasió russa, segons ha anunciat el president francés, Emmanuel Macron, que no ha exclòs fins i tot l'enviament de tropes si fora necessari per a aconseguir aquest objectiu.

"La derrota de Rússia és indispensable per a la seguretat i l'estabilitat d'Europa", ha afirmat Macron en una roda de premsa després del final de la reunió de més d'una vintena de caps d'Estat i govern europeus.

Macron ha assenyalat que "no hi ha consens hui" per a enviar tropes terrestres, però ha advertit que no pot excloure's cap possibilitat en el futur, i ha posat com a exemple que fa dos anys ningú pensava enviar avions de combat a Ucraïna.

El president francés considera que, enfront de l'increment de l'agressivitat russa, tant en sòl ucraïnés com contra la resta dels aliats europeus, "no es pot esperar" a donar una resposta i ha assumit una "ambigüitat mesurada" sobre l'enviament de tropes.

Va ser el primer ministre eslovac, Robert Fico, qui va posar aquesta mesura damunt de la taula. Encara que no va rebre el suport majoritari, es va convertir en la gran novetat de la trobada, atés que com ha resumit Macron, "cal fer tots els possibles perquè Rússia no guanye aquesta guerra".

Lliurament a Ucraïna de míssils de mitjà i llarg abast

El president francés ha assenyalat que, en la trobada d'aquest dilluns, es va coincidir a aprofundir en altres dues mesures: una, sobre el lliurament a Ucraïna de míssils de mitjà i llarg abast i una altra, relativa a l'emissió comuna de deute de la Unió Europa per a finançar aquest esforç de guerra, similar a la que es va llançar després de la pandèmia de covid.

En el primer cas, el canceller alemany Olaf Scholz es va mostrar poc inclinat al fet que el seu país entregue a Kíiv míssils Taurus, capaços d'arribar a 500 quilòmetres, per a evitar una escalada en el conflicte, però no es va oposar al fet que altres països, com França o el Regne Unit, continuen enviant míssils Scalp de menor abast com els que ja entreguen a Ucraïna.

Deute mutualitzat a l'estil covid per a finançar aquest esforç de guerra

En el cas del deute mutualitzat, proposat per Estònia, Macron ha destacat que un país com Alemanya, poc favorable a aquestes iniciatives, la secundara i la va justificar dient que l'agressió russa a Ucraïna afecta la seguretat de tot el continent "sense excepció".

Un altre dels punts en els quals han d'efectuar-se avanços és aconseguir que les sancions imposades a Rússia siguen més eficients, per la qual cosa Macron ha assegurat que es castigarà aquells països i empreses que ajuden Rússia a saltar-se els vetos a les exportacions i que li venen material o tecnologia militar.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, es va queixar en un missatge gravat que només el 30% dels obusos promesos per Europa han sigut entregats a les tropes, cosa que Macron va reconéixer.

El mandatari francés ha apel·lat a "un salt" en l'ajuda a Ucraïna sense esperar que el Congrés dels Estats Units descongele l'ajuda sol·licitada per l'administració Biden, ni tampoc esperar al resultat de les eleccions en aquest país del novembre.

"Actualment, Europa proporciona el 30% de l'ajuda a Ucraïna. Aquesta és una guerra europea i jo crec en l'Europa de la defensa. No podem deixar la sort d'aquesta guerra, que determina el nostre futur, en l'elector estatunidenc. No esperem aquest resultat, actuem ara", ha assegurat.

Espanya reclama augmentar el suport militar i financer a Ucraïna preservant la unitat

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reclamat aquest dilluns a París a la comunitat internacional augmentar el suport militar i financer a Ucraïna en complir-se dos anys de l'inici de la guerra, però preservant en tot moment la unitat europea i transatlàntica.

Sánchez ha defensat l'increment d'aquesta ajuda en la conferència internacional convocada al palau de l'Elisi pel president francés, Emmanuel Macron, i en la qual van participar una vintena de caps d'Estat i de Govern, majoritàriament europeus, i representants de divers nivell dels Estats Units i el Canadà per a evidenciar que Ucraïna pot continuar comptant amb suport davant Rússia.

Per al cap de l'executiu és necessari no sols mantindre aquesta ajuda, sinó augmentar-la, tant en l'aspecte militar com de suport financer.

Zelenski adverteix que, sense l'ajuda dels EUA, Ucraïna no aconseguirà avanços contra Rússia

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha advertit en una entrevista emesa aquest dilluns que, si els Estats Units no envien més ajuda militar, el seu país no assolirà "cap nou èxit" enguany en la guerra contra Rússia. "Enguany, si no rebem res, no tindrem cap èxit", ha dit el mandatari a la cadena CNN, al que la periodista li va preguntar "cap èxit?", i Zelenski va aclarir, "cap nou èxit".

Les seues paraules es produeixen en un moment delicat a Washington, ja que el president de la cambra baixa, el republicà Mike Johnson, s'ha negat fins ara a portar a l'hemicicle un projecte de llei valorat en 95.000 milions de dòlars amb ajuda per a Ucraïna, Israel i Taiwan, que va ser aprovat aquest mes al Senat.

D'altra banda, queden cinc dies perquè s'acaben els fons de l'administració pública, i de moment no hi ha acord entre demòcrates i republicans sobre un pla de despesa que evite un tancament del govern.

També et pot interessar

stats