El llegat de Martin Luther King

El tercer dilluns de cada mes de gener es commemora als Estats Units la figura del reverend, l'home que va tindre un somni.

Luther King en un discurs a Washington

El Dia de Martin Luther King és un dia festiu als Estats Units marcat per l'aniversari del naixement del reverend Martin Luther King, Jr. Se celebra cada any el tercer dilluns de gener, enguany dia 18, perquè coincideix pràcticament amb el 15, data en què va vindre al món, ara fa 92 anys, aquesta figura clau en la lluita pels drets civils de la població afroamericana. És una commemoració flotant, no fixa en un dia del calendari, que se situa en el tercer dilluns de gener per a allunyar-la de les festes nadalenques i que es va establir en 1986.

Nascut el 15 de gener de 1921 com a Michael King, Jr. a Atlanta, va ser un reconegut pastor estatunidenc de l'Església baptista i principal militant de la no-violència en el moviment a favor dels drets civils. Va protestar amb èxit contra la discriminació racial en la legislació federal i estatal del Estats Units i també participar activament en nombroses mobilitzacions contra la guerra del Vietnam i la pobresa en general. La contribució que va fer per a posar fi a la segregació estatunidenca a través de mitjans no violents li va portar un reconeixement mundial en forma de Premi Nobel de la Pau el 1964. Quatre anys després, en una època en què la labor que feia s'havia orientat especialment cap a l'oposició a la guerra i la lluita contra la pobresa, va ser assassinat a Memphis, quan es preparava per a assistir a un sopar informal d'amics. Sempre se'l recordarà com un dels principals líders i herois de la història dels Estats Units, i en la moderna història de la no-violència.

El naixement d'un mite

L'assassinat de Martin Luther King, Jr. es considera un dels magnicidis del segle XX. Es trobava al balcó del Lorraine Motel (Memphis). Era el 4 d'abril de 1968. A la ciutat l'esperaven els fematers negres, en vaga per un millor sou i un millor tracte. Les seues últimes paraules van ser una petició al músic Ben Branch: "Bren, prepara't per a tocar Precious Lord, take my hand ('Senyor, agafa'm la mà'). Toca-la de la manera més bonica". Algú li va demanar que es posara un abric. "D'acord, l'agafaré".

En aquell moment, el fanàtic segregacionista, James Earl Ray, li va disparar un tir a la gola que el va matar. L'assassí va ser capturat uns dies després, va ser jutjat i condemnat a 99 anys de presó.

Aquell dia va morir el pastor baptista que defensava els drets civils dels afroamericans i va nàixer el mite que perdura fins a hui

"Cadascuna de les seues paraules, de les seus idees, continua tenint vigència en la societat actual", assenyala Javier de Lucas, catedràtic de Filosofía del Dret i Filosofia Política a l'Institut dels Drets Humans de la Universitat de València.

El missatge de Martin Luther King en la lluita per la igualtat, pels drets civils i en contra de la discriminació està centrat en "el caràcter racial dels afroamericans", explica el catedràtic, "però la seua dimensió pacifista, antimilitarista o la defensa de la no violència, és actual". Lucas ho ubica en el marc de la denúncia de la violència policial contra els afroamericans als EUA.

D'un altra banda, Lucas destaca el fet de que en alguna concentració contra la venda d'armes als Estats Units s'haja comptat amb la presència de la néta de Martin Luther King, de només 9 anys, com a abanderada d'aquesta lluita: "el missatge de Luther King té una rellevància que es reivindica, la presència de la seua néta n'és un simbol molt clar". En la concentració a Washington després de la massacre a l'institut de Parkland, la xiqueta va recordar el líder pacífista amb les següents paraules: "El meu nom és Yolanda Renee King, sóc néta de Martin Luther King i Coretta Scott King. El meu iaio tenia un somni: que els seus cuatre fills no foren jutjats pel color de la seua pell sinó per la seua forma de ser. I jo tinc un somni, ja n'hi ha prou, aquest hauria de ser un món sense armes. Punt".

A Europa i al Pròxim Orient, Martin Luther King també és un llegat viu. "Aquell missatge de la no violència com a finalitat per a trobar camins per a la pau", recorda el catedràtic de filosofia, "li va valdre, a Luther King, el Premi Nobel de la Pau", conclou.

També et pot interessar

stats