L'ONU insta Israel a revertir les noves mesures que faciliten l'annexió de Cisjordània

Veus expertes internacionals i ONG com la israeliana Peace Now alerten que la bateria de mesures aprovada diumenge pel gabinet de seguretat del govern de Benjamin Netanyahu, estenent els poders d'Israel sobre Cisjordània, podrien suposar l'annexió del territori palestí després de dècades d'ocupació. Entre totes les mesures en destaquen dos: la suspensió de la llei jordana del 1953 que limita la compra de terres als ciutadans àrabs i l'extensió de les competències israelianes civils a les zones sota el comandament de l'Autoritat Palestina.

Este paquet de mesures, que xoca amb els Acords d'Oslo, permet, entre altres coses, que els jueus compren terres a la Cisjordània ocupada, així com l'obertura dels registres de propietat per a facilitar la venda, l'ampliació del control israelià sobre Hebron i la creació de governs locals paral·lels per a colons.

L'Organització de les Nacions Unides ha instat l'executiu de Netanyahu a revertir les mesures. El secretari general, António Guterres, ha advertit que "manquen de validesa jurídica, constituïxen una violació flagrant del dret internacional" i suposen dinamitar la solució dels dos estats.

L'expert del Centre Internacional de Dret Humanitari, Eitan Diamond, considera que estes normes "consoliden l'ocupació" israeliana i suposaran "l'annexió de fet" de Cisjordània, segons ha explicat en una entrevista a EFE. Peace Now també les veu com "passos cap a l'annexió" de les àrees A i B de Cisjordània, que representa el 40% del territori i continua fora del control total d'Israel.

L'Autoritat Nacional Palestina veu les mesures com "una continuació de la guerra integral que lliura el govern israelià contra els palestins" i "intent manifest d'Israel de legalitzar l'expansió dels assentaments, la confiscació de terres i la demolició de propietats palestines", segons ha denunciat el president Mahmud Abbas.

Tel-Aviv s'aferra a la tesi que Cisjordània és un "territori en disputa" que no pertany a Jordània, per la qual cosa tindria cobertura legal per a derogar una llei que afecta la seua població (jueva) que ha dictat un altre país, segons ha explicat a EFE Eugene Kontorovich, el director del Centre per al Pròxim Orient de la Facultat de Dret George Mason, dels Estats Units.

Israel, potència "ocupant" amb presència "il·legal" a Cisjordània

El Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides (TIJ) va declarar il·legal la presència d'Israel a Cisjordània en juliol del 2024, decisió avalada per una resolució posterior de l'Assemblea General de l'ONU, que va exigir la retirada israeliana abans de setembre del 2025.

L'ONU i el TIJ consideren Cisjordània un territori sota ocupació i donen a Israel l'estatus de potència ocupant. Sota la legislació internacional, la potència ocupant ha d'abstindre's d'introduir canvis legislatius que afavorisquen els seus nacionals en el territori ocupat.

Una iniciativa parlamentària per a annexionar-se Cisjordània

L'aprovació d'esta bateria de mesures té lloc després del debat l'octubre del 2025 en una comissió de la Knesset (parlament israelià) d'un projecte per a annexionar formalment Cisjordània. La iniciativa, promoguda per Avi Maoz, del partit ultradretà Noam, plantejava aplicar la llei, l'administració i la sobirania israeliana sobretot el territori palestí. Tanmateix, va topar amb el rebuig del president estatunidenc, Donald Trump, amb qui Netanyahu es reunirà esta setmana.

La decisió del gabinet de seguretat suposa ara poder aplicar estes mesures abans de passar pel Parlament, un requisit que segons el ministre de Finances ultradretà Bezalel Smotrich tindrà lloc abans de les eleccions nacionals l'octubre del 2026.