El conflicte s’endurix a l'estret d'Ormuz en el dotzé dia de guerra

En el dotzé dia de guerra al Pròxim Orient s'ha confirmat un dels pitjors escenaris: la tensió a l'estret d'Ormuz ha escalat i ha intensificat el conflicte en una de les rutes més importants del món per al comerç i el transport de petroli i gas. L’agència britànica Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit (Ukmto) ha informat este dimecres que tres embarcacions han rebut impactes de projectils d'origen desconegut mentre estaven prop d'este pas estratègic que separa la costa de l'Iran dels països veïns del golf.

Un dels atacs ha causat danys en un vaixell de càrrega a granel amb bandera de Tailàndia propietat de la naviliera Precious Shipping Public, que ha quedat en flames i, segons mitjans, estava a unes 11 milles nàutiques al nord d'Oman. Estes dades permeten ubicar l'incident entre els reportats per l'Ukmto al llarg d'este matí. Una vintena de tripulants que viatjaven en esta embarcació han hagut de ser rescatats per la Marina Reial d'Oman, que continua les tasques d'assistència per a auxiliar altres tres, segons han difós les autoritats tailandeses en les xarxes socials.

Els bombardejos han tingut lloc hores després que els Estats Units afonaren setze embarcacions que l'Iran utilitza per a escampar mines a l'estret d'Ormuz per a impedir el trànsit marítim, segons la intel·ligència nord-americana. Amb la tecnologia usada contra les presumptes narcollanxes de Veneçuela, l'exèrcit estatunidenc ha atacat els vaixells iranians que rondaven la zona per a convertir-la en una "trampa explosiva". Este dimecres, el règim dels aiatol·làs ha assegurat que no permetrà que «ni un litre de petroli» travesse el pas en benefici dels Estats Units, Israel o els seus socis, i ha advertit que qualsevol vaixell vinculat a ells serà «objectiu legítim» per a Teheran. «Repetim amb fermesa: mai no permetrem que ni tan sols un sol litre de petroli passe per l'estret d'Ormuz en benefici dels Estats Units, dels sionistes o dels seus socis», ha afirmat el portaveu del Quarter General Central de Jatam al-Anbia, Ebrahim Zolfagari, en un vídeo publicat per l'agència Tasnim.

L'Iran ha convertit l'estret d'Ormuz en una poderosa arma de guerra. Fa més d'una dècada que assaja l'ús de la força per a estrangular este pas de 33 quilòmetres d'ample per on passa el 20% del petroli i el gas que es consumix al món, una quarta part del transport marítim global. El bloqueig fa témer un col·lapse econòmic perquè hi ha fonts que apunten que els països productors del golf haurien deixat de bombejar en quedar-se sense capacitat d'emmagatzemar.

“L’onada més devastadora” contra Israel

L’Iran ha assegurat este dimecres haver llançat l'ofensiva “més dura i devastadora” des de l’inici de la guerra, en una nova escalada militar que ha afectat diversos punts del Pròxim Orient. Mentrestant, els mercats reaccionen amb una forta caiguda del petroli, malgrat la incertesa sobre la duració del conflicte i el risc per a l’estratègic estret d’Ormuz, clau per al comerç energètic mundial.

El dotzé dia de guerra deixa nous atacs amb míssils i drons al golf Pèrsic, combats entre Israel i Hezbol·là al Líban, tensions en el trànsit marítim i repercussions diplomàtiques i esportives. Diversos països del golf han informat d’atacs durant la matinada. El Ministeri de Defensa de Qatar ha indicat que els seus sistemes de defensa han interceptat un nombre indeterminat de míssils.

Abans, l’Iran havia llançat atacs contra l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Kuwait. Segons el Ministeri saudita de Defensa, la nova ofensiva ha inclòs míssils i drons contra instal·lacions petrolieres, una base militar i altres objectius estratègics. Els Emirats Àrabs Units han assegurat que els seus sistemes de defensa “estan responent a una amenaça de míssils”, mentre que l’exèrcit de Kuwait ha detectat cinc drons hostils que han penetrat el seu espai aeri.

La Guàrdia Revolucionària iraniana ha afirmat haver llançat l'ofensiva “més devastadora” des de l’inici del conflicte. Segons este cos militar d’elit, els míssils iranians han colpejat un centre de comunicacions israelià al sud de Tel-Aviv, així com instal·lacions militars a Jerusalem i Haifa.

Les Forces de Defensa d’Israel han confirmat la detecció de míssils llançats des de territori iranià, encara que no han detallat els objectius exactes. El servei d’emergències israelià Magen David Adom ha indicat que, de moment, no s’han registrat víctimes.

L’Iran també ha assegurat haver atacat “bases enemigues nord-americanes-sionistes” a Irbil, la principal ciutat del Kurdistan iraquià. A Bagdad, un dron ha impactat contra una instal·lació diplomàtica dels Estats Units, un gran complex logístic utilitzat pel personal diplomàtic nord-americà. Les primeres informacions apunten a milícies proiranianes com a possibles responsables.

Escalada al sud del Líban

El Líban s'endú la pitjor part este dimecres en la guerra que Israel i els Estats Units mantenen contra l'Iran. L'Exèrcit israelià ha atacat un edifici de vivendes de Beirut i ja són 570 les persones mortes en tot el país, considerat per Israel front de guerra per ser feu de la milícia proiraniana de Hezbol·là. A l'estadi de la ciutat es refugien part dels 700. 000 desplaçats pels bombardejos.

Des de primera hora, el grup xiïta i les tropes israelianes han mantingut nous enfrontaments al sud del Líban. Els bombardejos israelians sobre la zona han provocat almenys nou morts i tretze ferits, segons fonts locals.

Estos combats coincideixen amb l’anunci de l’exèrcit israelià que bombardejaria infraestructura de Hezbol·là als suburbis del sud de Beirut, considerats un dels principals bastions del grup armat.

Sense nous bombardejos a Teheran durant la nit

Malgrat que el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, havia advertit que dimarts podria ser el dia amb més bombardejos sobre l’Iran des de l’inici de la guerra, durant la nit no s’han registrat nous atacs significatius contra Teheran més enllà dels informats per l’exèrcit israelià durant la vesprada anterior.

El petroli cau, malgrat la guerra

Malgrat l’escalada militar, els mercats han reaccionat amb una forta caiguda del petroli. El Brent, de referència a Europa, ha baixat un 11,28% fins als 87,80 dòlars el barril, mentre que el West Texas Intermediate ha retrocedit un 11,94% fins als 83,45 dòlars.

La caiguda s’explica en part per les expectatives que el conflicte no afecte de manera immediata el flux de petroli a través de l’estret d’Ormuz i per les insinuacions dels Estats Units i Israel que el final de la guerra podria estar pròxim.

Les borses asiàtiques han reaccionat positivament: l’índex Nikkei de Tòquio pujava prop d’un 2% en l’obertura d’este dimecres.

Polèmica amb la selecció femenina iraniana

El conflicte també ha tingut repercussions en l’àmbit esportiu. La selecció femenina de l’Iran es troba actualment a Malàisia, segons ha confirmat a un portaveu de la Confederació Asiàtica de Futbol, després d’haver abandonat Austràlia.

Algunes jugadores havien rebut ofertes d’asil per part del govern australià després de la polèmica generada per no cantar l’himne nacional abans d’un partit de la Copa d’Àsia, un gest que va provocar que foren qualificades de “traïdores” en el seu país.

Una de les set futbolistes que havia acceptat protecció humanitària a Austràlia ha decidit finalment tornar a l’Iran, mentre que es desconeix si la resta de l’equip viatjarà també des de Malàisia cap al seu país.