L’esperança convertida en malson; 10 anys del triomf d’Obama

El 4 de novembre de 2008, Barack Hussein Obama es convertia en el 44é president dels Estats Units. Aquella nit, 240.000 persones s’acostaren al Grant Park de Chicago per a compartir amb el líder demòcrata el triomf del 'Yes we can'. Un lema que projectava en l’arribada del primer negre a la Casa Blanca les expectatives de canvi d’una societat marcada per la guerra d’Irak i la crisi econòmica durant l’etapa de George Bush Jr.

Ha passat una dècada des d’aquella fita històrica. Si un país es pot valorar per la imatge que projecten els seus líders, els Estats Units sembla hui el malson d’aquells vents d’esperança. Una realitat paral·lela. L’actitud conciliadora del polític Obama ha donat pas a la retòrica agressiva i reaccionària de l’empresari Donald Trump. Un personatge incendiari que ha dedicat bona part del seu mandat a desmuntar les iniciatives més progressistes del seu predecessor. 

Des de l’arribada de Trump, els Estats Units són un país més aïllat i tancat en si mateix, encapçala un nou proteccionisme econòmic i s'hi han revertit algunes de les conquistes més agosarades de l’administració Obama: el desgel de les relacions amb Cuba i el suport a l’Acord de París contra el Canvi Climàtic. La falta d’acord entre els mateixos republicans ha avortat, de moment, els intents de soterrar un altre dels projectes estrela del 44é president, la creació d'una assegurança mèdica més assequible per als més desfavorits, la iniciativa popularment coneguda com Obamacare.

Un llegat amb clarobscurs

Amb tot, el de Barack Obama és un llegat amb clars i zones fosques. Va abandonar la presidència amb les tropes fora de l’Iraq, les borses recuperades, la bambolla de l’habitatge sota control i la taxa de desocupació en el punt més baix de la dècada. Alhora, però, el també premi Nobel de la Pau va accentuar la “lluita contra el terrorisme” a l’Afganistan, va violar la sobirania paquistanesa per a matar Osama Bin Laden, va fracassar en el tancament de la presó de Guantánamo i en la guerra civil de Síria, va disparar la despesa en armes nuclears i va batre el rècord de deportacions de migrants.

La història i el temps jutjaran la contribució política del carismàtic Barack Obama, qui compta entre els seus fracassos no haver impedit l’arribada de l’excèntric Trump al poder, un canvi de conseqüències imprevisibles. El suport d’Obama no va ser prou per a espentar la seua exenemiga, Hillary Clinton, a trencar un nou sostre de vidre, i convertir-la en la primera dona a presidir la primera potència mundial. 

Dos anys més tard del fracàs demòcrata, l’expresident participa de manera molt activa en la nova batalla electoral, les eleccions del mid-term, que Obama ha descrit com “les més importants” de la història recent. I potser té raó. Dimarts que ve, els nord-americans elegeixen congressistes i senadors, i també els governadors dels estats. Si es compleixen els pronòstics i els demòcrates obtenen la majoria al Congrés, podrien bloquejar l’agenda legislativa de Trump i investigar algunes de les seues actuacions.