L'australiana exonerada de la mort de quatre bebés: "És una victòria per a la ciència i la veritat"
Kathleen Folbigg ha recordat els seus fills en un vídeo comunicat d'agraïment, hores després de l'indult que l'ha treta de la presó on ha passat vint anys
Va viure la pèrdua consecutiva de quatre fills, Caleb, Patrick, Sarah i Laura. Després, la incriminació i un juí traumàtic com a presumpta responsable de la mort. I finalment, una condemna a quaranta anys de presó. Però hui, vint anys després, l'australiana Kathleen Folbigg se sent "extremadament humil" i "agraïda" per un canvi sobtat en la trajectòria de la seua vida. La dona ha recuperat la llibertat, després que una investigació, comandada per l'espanyola Carola García de Vinuesa, revelara la probabilitat d'una inusual mutació genètica en l'origen de les morts per parada cardíaca dels menuts, tots bebés d'entre dènou dies i díhuit mesos.
Com una "victòria per a la ciència i especialment de la veritat" ha celebrat la dona l'indult, executat aquest dilluns per la justícia australiana, després d'admetre "dubtes raonables" sobre la seua incriminació. Folbigg ho ha explicat de viva veu, en un vídeo comunicat gravat a casa de la millor amiga, Tracy Chapman, un dels principals suports que li ha permés "sobreviure al calvari", segons ha explicat.
"Durant els últims vint anys que he estat a la presó sempre he pensat i sempre pensaré en els meus fills, ploraré pels meus fills i els trobaré a faltar i els voldré enormement", ha manifestat en el vídeo, gravat hores després de l'alliberament.
Al vídeo se la veu jugar amb un gos i descansar en una hamaca a la vora de la piscina del xalet de l'amiga. Segons ha relatat Chapman, en la primera nit en llibertat Folbigg ha gaudit de xicotets plaers, com menjar pizza i dormir en un llit còmode i ha començat a iniciar-se en noves tecnologies com els telèfons intel·ligents.
Una investigadora espanyola, clau en l'alliberament
El cas de l'australiana, condemnada el 2003, es va reobrir l'any passat després de la publicació en la revista especialitzada Europace d'una investigació científica comandada per Carola García de Vinuesa. La immunòloga espanyola vinculava la mutació genètica (CALM2) de dues filles de Folbigg, Sarah i Laura, amb la mort sobtada cardíaca i alhora constatava que els xiquets portaven variants rares d'un gen.
