L'Assemblea General de l'ONU evidencia la soledat creixent d'Israel per l'ofensiva de Gaza

L'Assemblea General de l'ONU ha retractat, una vegada més, la soledat d'Israel en l'ofensiva a la Franja de Gaza. Per 153 vots a favor i 10 en contra, la gran majoria de països han acordat la petició d'un alto el foc urgent, dies després que el Consell de Seguretat frenara, amb el veto dels Estats Units i l'abstenció del Regne Unit, una orde imperativa en aquest sentit. L'assemblea no té el poder executiu que sí que ostenta el Consell. No obstant això, la votació ha evidenciat la debilitat creixent en la posició de Tel-Aviv i Washington, amb cada vegada menys països disposats a comprar-los el relat. Per exemple, el Canadà, que per primera vegada s'ha sumat al bloc que exigeix parar la guerra. Entre els deu països que hi han votat en contra, però, també hi ha estats europeus, com Àustria o la República Txeca.

En tot cas, el document aprovat és un text de mínims que demana l'alto el foc davant de la situació humanitària catastròfica a la Franja i el patiment de la població palestina. Inclou també una crida a alliberar els ostatges que Hamàs continua retenint, tot i que no esmenta la milícia islamista pel seu nom.

Primeres crítiques de Biden a Netanyahu

Unes hores abans de la votació, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha pronunciat les primeres crítiques contra el govern de Netanyahu. Li ha retret la pèrdua creixent del suport de la comunitat internacional i la dificultat per a la solució del conflicte que implica el seu govern, que ha qualificat del més conservador de la història de Tel-Aviv.

Netanyahu ha reconegut que "hi ha desacord sobre l'endemà de Hamàs" amb Washington. Els Estats Units proposen que l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), que governa parts reduïdes de la Cisjordània ocupada, prenga el control a Gaza. La plataforma del president palestí, Mahmud Abbas, va perdre el control de Gaza el 2007, quan Hamàs els va expulsar a tirs de l'enclavament, després de guanyar les eleccions a la Franja. El govern de Tel-Aviv, enemic acèrrim de l'ANP, considera inacceptable el retorn de l'ANP, a què també acusa de terrorisme.

Israel dona per morts 19 des 135 ostatges

Biden també s'oposa a la proposta israeliana d'inundar els túnels de Hamàs, davant de la possibilitat que mate alguns dels 135 ostatges que reté el grup islamista. A 19 d'ells Israel els dona per morts. Aquest dimarts, l'exèrcit va recuperar els cossos de dos dels captius en una operació en què van morir dos soldats israelians. Els ostatges són 116 homes i 19 dones; entre ells dos menors (de 4 anys i 10 mesos), els seus pares, i deu majors de 75 anys. La gran majoria dels captius (124) són israliens, però hi ha també huit tailandesos, un nepalés, un tanzà i un franc-mexicà.

Bombardejos a Rafah i presa d'un hospital

Al marge de la diplomàcia, la incursió militar israeliana a la Franja de Gaza continua sumant morts i ferits sense que Israel afluixe l'ofensiva implacable que s'ha estés al sud de l'enclavament. Aquest dimarts l'aviació israeliana va bombardejar la ciutat de Rafah, que està dins una de les "zones humanitàries" declarades per Israel. El resultat, una vintena de víctimes mortals i desenes de ferits. Encara no se sap quantes persones hi ha desaparegudes davall de les runes. A la ciutat, l'últim cantó abans de la frontera amb Egipte, viu amuntegada la meitat de la població civil de Gaza, un milió de persones, desplaçades pels atacs de les tropes i l'artilleria de Tel-Aviv.

Els combats de l'exèrcit amb les milílices de Hamàs es desenvolupen amb duresa en la segona major ciutat d'enclavament, Khan Yunis, en el sud, però també en reductes del nord, com Beit Lahia, Jabalia i Shujaiya, un barri als afores de la ciutat de Gaza. Deu soldats van morir en l'intercanvi de foc dimarts, que es va convertir en la jonada més letal per a les tropes israelianes, que ha perdut 115 militars des de l'inici de l'ofensiva terrestre.

Les infraestructures civils continuen sent un objectiu de guerra. El Ministeri de Sanitat de la Franja ha denunciat que les tropes d'Israel han pres l'Hospital Kamal Adwan, al nord de la Franja de Gaza, després d'haver-lo "envoltat i bombardejat, terroritzant els qui estaven dins". Segons un testimoni, s'han emportat tots els homes que hi havia, foren pacients o personal sanitari. Aquest dimarts s'ha fet viral un vídeo que mostra la destrucció d'una escola de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins a Beit Hanoun, al nord de Gaza. Dies abans, van rebentar el palau de justícia i l'arxiu històric de l'enclavament. L'exèrcit d'Israel recorre sempre a la mateixa justificació: considera les instal·lacions un cau de terroristes. Unes afirmacions impossibles de verificar pel veto israelià a l'accés a Gaza de la premsa internacional.

18.500 víctimes mortals i 50.000 ferits

Al conjunt de l'enclavament només queda una desena d'hospitals oberts, al sud de l'enclavament, i la situació és catastròfica, sense la possibilitat de donar la mínima atenció. Els sanitaris reclamen desesperadament equipaments mèdics i combustible per als generadors elèctrics. Des de l'inici del conflicte s'han comptabilitzat vora 18.500 víctimes mortals i més de 50.000 ferits, el 70% dones i menors. Hi ha també milers de persones desaparegudes que se sospiten mortes, sota els enderrocs causats pels bombardejos. Les xifres multipliquen per quinze els 1.200 assassinats atribuïts a Hamàs el 7 d'octubre.

Israel té més fronts oberts a banda del de Gaza. El govern de Tel-Aviv informa diàriament d'atacs des del Líban o la frontera amb Síria. Aquest dimecres Israel ha atacat posicions de l'Exèrcit de Damasc, en resposta a un atac previ des de Síria. Mentre, la violència no cessa a la Cisjordània ocupada, que viu la pitjor escala en vint anys, amb més de 200 morts de palestins des del 7 d'octubre i més de 400 des de primers d'any. Sis palestins han mort hui per un atac amb un dron israelià al territori.