José Raúl Mulino guanya les eleccions al Panamà apadrinat per l'expresident Martinelli, inhabilitat per corrupció

El llegat polític de l'expresident del Panamà Ricardo Martinelli (2009-2014), recentment inhabilitat per corrupció, continuarà al país després que el seu dofí José Raúl Mulino, s'haja imposat amb claredat en les eleccions celebrades este diumenge. El dretà ha tret un avantatge molt ampli als competidors directes, que han vist com es dividia el vot, mentre el candidat de Realitzant Metes s'ha emportat més d'un terç dels suports i governarà la democràcia més jove de la regió. A primera hora de la nit el Tribunal Electoral ha certificat per telèfon la victòria al guanyador dels comicis per a elegir el president de la república panamenya.

Amb més del 90% dels vots escrutats, Mulino ha aglutinat un 34,4% de les paperetes, que contrasten amb el 25% que ha reunit l'antisistema Ricardo Lombana, del Moviment Un Altre Camí. L'expresident Martín Torrijos (2004-2009), del Partit Popular, ha quedat per darrere amb el 16%; mentre que Rómulo Roux, de Canvi Democràtic, ha recaptat l'11,2% dels vots. Tots els aspirants han reconegut ja la derrota: l'últim a fer-ho ha sigut Lombana, qui es proposava com el gran candidat contra la corrupció atribuïda a la figura de l'expresident Martinelli, i per extensió, al seu apadrinat, José Raúl Mulino.

El vencedor s'ha mostrat exultant amb els resultats obtinguts: "Missió complida, redeu (...) missió complida, Ricardo [Martinelli]!", ha proclamat durant la celebració del triomf electoral amb els seus seguidors. El nou president electe del Panamà ha assegurat que buscarà el consens polític i que impulsarà "un govern a favor de l'empresa privada", però sense oblidar els més necessitats. En el primer discurs que ha oferit ha dit anar amb tarannà "conciliador", que no serà "titella de ningú" i que assumeix el càrrec sense "una gota de venjança contra ningú". "Jo no estic ací perquè m'ha posat algú ni pel dit d'algú, m'ha posat el vot popular", ha advertit.

Les enquestes, tot i que escasses, ja havien vaticinat com acabarien les eleccions al Panamà, en situar Mulino al capdavant de la llista dels huit aspirants presidencials. En la majoria dels casos el seguien l'expresident Martín Torrijos, Lombana i Roux alternant-se en el lloc, amb un "empat tècnic" entre ells. No obstant això, en els dies previs a la jornada electoral, que ha transcorregut sense incidents i amb una elevada participació de quasi el 77%, molts recordaven el que va passar el 2014, quan José Domingo Mimito Arias, candidat de l'expresident Martinelli, va passar de liderar les enquestes a quedar sobtadament en un segon lloc, per darrere de Juan Carlos Varela, que apareixia en tercera posició en els sondejos.

Esta vegada sí que ha triomfat l'aposta de Martinelli, un exmandatari que s'ha mantingut eufòric durant la jornada electoral, a mesura que es dibuixaven els resultats. Des de març passat es troba asilat a l'ambaixada de Nicaragua, després que li inhabilitaren la candidatura a conseqüència d'una condemna a més de deu anys de presó per blanqueig de capitals.

Mulino, un polític de llarg recorregut que va ser ministre de Seguretat i de Govern durant el mandat de Martinelli, assegura que reprendrà els "bons temps" de l'administració del seu valedor polític, quan el Panamà es va consolidar com el país amb el creixement econòmic més elevat de la regió, a més de construir el primer metro de Centreamèrica. A l'inici del govern de Juan Carlos Varela (2014-2019) l'acusaren de corrupció per uns fets vinculats a l'empresa italiana Finmeccanica, ja que suposadament havia rebut comissions per la compra de dènou radars. Per este cas l'empresonaren preventivament durant set mesos fins a abril del 2016, encara que un any més tard, l'agost del 2017, la justícia va anul·lar la causa.