Israel llança nous bombardejos a Beirut i Teheran mentre l’exèrcit persa ataca un petrolier dels EUA al golf Pèrsic

Israel i l’Iran no cessen els atacs al Pròxim Orient en el sisé dia de guerra dels Estats Units i l'exèrcit de Benjamin Netanyahu contra el país persa. En la matinada d’este dijous, els militars israelians han llançat nous bombardejos contra els barris del sud de Beirut —un bastió del grup xiïta Hezbol·là—, i contra un edifici residencial al nord del Líban. Estes explosions se sumen a la intensificació dels atacs israelians en diversos punts del país els últims dies. Al mateix temps, Israel manté l’ofensiva a Teheran, on s’han registrat noves explosions.

D’altra banda, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha anunciat que hui ha atacat un petrolier dels Estats Units al nord del golf Pèrsic i que la nau està en flames, una informació que no ha pogut ser confirmada de manera independent. Paral·lelament, l’Iran també ha fet públic que ha llançat un atac contra posicions de grups kurds al Kurdistan iraquià, fet que representa una nova ampliació territorial del conflicte. Estos atacs se sumen als que manté contra Israel i contra països del golf Pèrsic aliats dels Estats Units. 

Tot i això, les forces armades iranianes han negat que ahir llançaren un míssil contra Turquia, tal com van detectar els sistemes defensius de l'OTAN instal·lats al territori. Un atac que no va tardar a condemnar l'Aliança Atlàntica després d'haver interceptat el projectil, que no va causar danys. “Les forces armades de la República Islàmica de l'Iran respecten la sobirania de Turquia, país veí i amic, i neguen qualsevol llançament de míssils cap al seu territori”, tal com ha indicat l'Estat Major en un comunicat recollit per mitjans iranians.

Sri Lanka busca els desapareguts per l’atac d’un vaixell iranià

La Marina de Sri Lanka continua la cerca de desenes de persones desaparegudes després de l'afonament en aigües internacionals del vaixell de guerra iranià IRIS Dena, provocat per l'atac amb un projectil d'un submarí dels Estats Units i que ha causat la mort d'almenys 84 tripulants, amb 32 rescatats i un total de 180 a bord.

D'acord amb els registres de navegació citats a Sri Lanka, la fragata iraniana tornava al país després d'haver participat en exercicis militars conjunts a la ciutat costanera de Visakhapatnam, a l'Índia, quan va ser interceptada i destruïda. L'Índia encara no s'ha pronunciat al respecte.

Espanya enviarà a Xipre la fragata Cristóbal Colón

Espanya enviarà la fragata Cristóbal Colón a Xipre, en companyia del portaavions francés Charles de Gaulle i d'altres navilis de l'Armada grega, per a donar protecció i defensa aèria a l’estat insular, després que un dron de fabricació iraniana impactara a la base britànica d'Akrotiri. Segons ha informat el Ministeri de Defensa, Espanya mostra així el seu compromís amb la defensa de la Unió Europea i la frontera oriental.

La Cristóbal Colón és la fragata de l'Armada espanyola tecnològicament més avançada i la seua missió a la Mediterrània serà oferir protecció i defensa aèria, complementant d'esta manera les capacitats de la bateria Patriot que l’Estat té desplegada a Turquia. També estarà preparada per a prestar suport a qualsevol evacuació de personal civil que poguera resultar afectat pel conflicte de l'Iran.

Els ministres d’Exteriors de la UE es reunixen hui

Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea es reunixen este dijous per videoconferència per a discutir la situació al Pròxim Orient. Està previst que la trobada comence a les 11:00 hora local (10.00 GMT) i hi assistiran també representants del Consell de Cooperació del Golf (GCC per les sigles en anglés), segons va informar ahir el Consell de la UE en un comunicat.

A Europa, on França i el Regne Unit donen suport activament als Estats Units, el conflicte va arribar dilluns a Xipre, en concret a la base britànica d'Akrotiri, al sud. El país, que ostenta la presidència rotatòria de la UE, ja ha cancel·lat diverses reunions informals de ministres perquè els vols a l'illa s'han vist afectats. Mentrestant, els països europeus, com Espanya, estan noliejant vols al Pròxim Orient per a evacuar els seus ciutadans.

El conflicte s’expandix

L'expansió del conflicte continua provocant reaccions distintes en els líders mundials. El primer ministre del Canadà, Mark Carney, s’ha mostrat per primera vegada obert a participar en la guerra si continua agreujant-se, després que ahir criticara els Estats Units per dur a terme l'ofensiva contra l'Iran d'esquena als seus aliats. Tant Carney com el primer ministre australià, Anthony Albanese, junts en una roda de premsa, han reclamat una desescalada dels atacs.

Mentrestant, la Xina, soci de l'Iran, enviarà un mediador al Pròxim Orient perquè intervinga en l'escalada bèl·lica, sense data encara confirmada, després que el canceller xinés, Wang Yi, haja mantingut una sèrie de converses telefòniques amb els seus homòlegs de la zona en els últims dies. El gegant asiàtic és un dels països més afectats per la crisi a l'estret d'Ormuz, clau per al comerç energètic mundial i amenaçat per Teheran.