Israel avisa Hamàs que mantindrà Gaza sense llum ni aigua fins que alliberen els ostatges

Més de 2.600 persones han perdut ja la vida en la guerra oberta entre Israel i la milícia islamista Hamàs. Les xifres oficials s'han igualat en els dos bàndols, 1.300 israelians per 1.354 palestins, sis dies després que esclataren les hostilitats arran del brutal atac que el grup paramilitar palestí va llançar dissabte passat. La resposta de l'exèrcit israelià ha sigut contundent, amb bombardejos des de l'aire a la Franja de Gaza mentre prepara una més que probable invasió terrestre de l'enclavament, controlat des del 2006 per Hamàs. La situació és de catàstrofe humanitària en aquest territori, que el govern liderat per Benjamin Netanyahu asfixia amb un setge total després d'interrompre el subministrament d'hidroelèctric, d'aliments i de combustibles. I ha advertit que els mantindrà sense llum ni aigua fins que Hamàs allibere els vora 130 ostatges empresonats en la incursió de dissabte en territori israelià.

Aquest dijous, la Creu Roja ha llançat la veu d'alerta perquè als hospitals de Gaza se'ls esgoten els recursos i cada vegada estan més prop de convertir-se en morgues amb cadàvers amuntegats. Sense electricitat ni combustible, no poden atendre els milers de palestins que hi arriben ferits o ja moribunds, per això l'entitat benèfica ha demanat a Israel que permeta l'entrada de subministraments. El país hebreu ha deixat clar que no hi haurà excepcions humanitàries al setge sobre Gaza i ha assegurat que aniquilarà el moviment Hamàs en resposta per l'ofensiva del cap de setmana passat, quan centenars d'homes armats travessaren la tanca de la barrera i van arrasar ciutats israelianes. És l'atac més mortífer contra civils jueus des de l'Holocaust, més de 1.300 persones, la majoria abatudes davant de les seues cases, al carrer o en llocs d'oci. A més, els guerrillers capturaren desenes d'ostatges, tant israelians com estrangers, i els retenen a Gaza. El govern d'Israel diu que n'ha identificat 97 en total.

En represàlia, l'exèrcit israelià ha llançat sobre la Franja de Gaza la campanya de bombardeig més poderosa dels 75 anys d'història del conflicte araboisraelià. Els projectils han destruït barris sencers i han deixat sense casa milers de civils palestins, segons apunta l'agència de notícies Reuters. Les autoritats de Gaza comptabilitzen més de 1.300 persones mortes en sis dies i més de 5.000 ferides. L'única central elèctrica que hi ha ja està apagada per falta de subministrament.

En els camps de refugiats i les principals ciutats de l'enclavament palestí, els residents escorcollen entre les runes per a buscar supervivents i cadàvers. Els equips de rescat lamenten que no tenen combustible ni material per a extraure les víctimes dels edificis assolats, assenyala Reuters.

Les Nacions Unides han elevat a 340.000 els desplaçats en la Franja de Gaza en els últims quatre dies, d'acord amb dades difoses per l'Oficina de Coordinació d'Ajuda Humanitària (OCHA). Gairebé 220.000 (el 65%) estan refugiats en 92 escoles gestionades pel mateix organisme internacional, mentre que 15.000 més estan en col·legis que controla l'Autoritat Palestina. S'estima que vora 105.000 desplaçats interns que s'han quedat sense casa o han fugit per por han buscat recer amb familiars i amics.

A l'espera de la invasió terrestre

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha aterrat a Tel-Aviv aquest dijous en un viatge per mostrar solidaritat amb Israel, ajudar a evitar que la guerra s'estengués i impulsar l'alliberament dels ostatges, inclosos els ciutadans nord-americans. També visitarà Jordània divendres per reunir-se amb el rei Abdullah i Mahmud Abbas, cap de l'Autoritat Palestina, que opera un govern limitat en la Cisjordània ocupada per Israel.

Paral·lelament, Israel ha format un executiu d'emergència per a la guerra que inclou també l'opositor i exministre de Defensa Benny Gantz. A més, ha cridat a files centenars de milers de reservistes, vora 300.000, en preparació del que podria ser un assalt terrestre a Gaza. Encara no s'ha pres cap decisió d'envair "però ens estem preparant", va dir el portaveu militar Richard Hecht.

Síria denuncia atacs des d'Israel

En plena escalada violenta, Síria ha denunciat dos atacs simultanis perpetrats per l'aviació israeliana contra els aeroports internacionals de Damasc i Alep (nord-oest), segons ha informat la televisió estatal siriana. L'Observatori Sirià de Drets Humans, ONG amb seu al Regne Unit i una àmplia xarxa de col·laboradors sobre el terreny, ha confirmat en el seu compte d'X —abans Twitter— que s'han sentit fortes explosions en les dues ciutats causades per "atacs israelians dins del perímetre" dels aeròdroms.

Israel ataca de forma relativament freqüent el territori sirià, la major part de les vegades amb míssils per part de l'aviació i menys comunament per via terrestre des del seu costat de la divisòria. Aquest, però, és el primer atac d'envergadura des del començament de la guerra amb Hamàs dissabte passat.

Les accions de l'estat jueu a Síria solen ser dirigides contra objectius del grup xiïta libanés Hezbol·là, que en els últims dies ha llançat diversos atacs contra les tropes israelianes des del sud del Líban. També contra les milícies iranianes, que aquesta setmana han reforçat la presència a la frontera siriana amb el Golan. Tant Hezbol·là com altres grups armats secundats per Teheran estan presents en el territori sirià i són aliats del govern del president, Bashar al-Assad, mentre que Tel-Aviv considera una amenaça per a la seguretat la permanència d'aquests moviments en el país veí.