Imputen per blanqueig de capitals l’exministre d’Energia ucraïnés Hérman Halusxenko
L'han detingut quan intentava fugir del país en el marc del cas de corrupció més gran que s'ha destapat des de l’inici de la guerra
La Fiscalia Especial Anticorrupció d’Ucraïna (SAP) ha anunciat este dilluns la imputació de l’exministre d’Energia ucraïnés Hérman Halusxenko per possibles delictes de blanqueig de capitals i participació en organització criminal.
Halusxenko va ser detingut diumenge quan intentava eixir il·legalment del país. El suposat cap de la trama, l’empresari Timur Mindich —exsoci comercial del president Volodímir Zelenski—, ja havia fugit amb anterioritat.
Segons un comunicat de la SAP, que instruïx el cas junt amb l’Oficina Anticorrupció d’Ucraïna (NABU), Galushchenko figura com a “inversor” en un fons obert el 2021 en el territori britànic d’ultramar d’Anguilla per presumptes membres d’una trama de suborns descoberta el novembre passat.
El fons, que aspirava a captar uns cent milions de dòlars, hauria servit per a canalitzar part dels diners obtinguts il·lícitament en el sector energètic. Durant el període en què Halusxenko va ser ministre (2021-2025), l’organització criminal hauria rebut més de 112 milions de dòlars en efectiu procedents d’activitats il·legals, segons la fiscalia.
Empreses pantalla i pagaments a Suïssa
Els investigadors sostenen que l’exministre hauria ocultat la seua participació mitjançant la creació de dos empreses registrades a les illes Marshall, amb l'exdona i els quatre fills com a beneficiaris.
En comptes vinculats al fons, gestionades per familiars del ministre, s’haurien ingressat 7,4 milions de dòlars. A més, 1,3 milions de francs suïssos i 2,4 milions de dòlars haurien sigut entregats en efectiu a la família a Suïssa. Part d’esta quantitat s’hauria destinat, entre altres despeses, a pagar l’educació dels fills en centres d’elit suïssos.
El conegut com a cas Midas és l'escàndol de corrupció més gran que s'ha destapat a Ucraïna des de l’inici de la guerra i ha implicat diversos exministres. La investigació va provocar dimissions en el govern i la destitució, el novembre, de l’aleshores cap de l’oficina presidencial, Andrí Iermak, tot i que no ha sigut imputat fins ara.
