Per què és impossible evacuar el nord de la Franja de Gaza en poc més d'un dia?

L'ONU ha advertit que, en cas de produir-se l'evacuació, tindrà “greus conseqüències humanitàries”

Situació actual a la Franja de Gaza
Situació actual a la Franja de Gaza / À Punt NTC

L'exèrcit d’Israel ha donat aquest divendres un ultimàtum de 24 hores , que després ha allargat unes hores més (fins a les 16:00 hora local d'aquest dissabte), a almenys 1,1 milions de civils del nord de la Franja de Gaza (incloent-hi la ciutat de Gaza) perquè es traslladen cap al sud de la regió, “per la seguretat i protecció pròpies”. Aquesta petició, que suposaria l'èxode de vora la meitat de la població del territori, ha sigut qualificada d’“impossible” per l’ONU. Nacions Unides ha advertit que, en cas de produir-se, tindrà “greus conseqüències humanitàries”. 

La Franja de Gaza és un dels territoris definits com a part de l'Estat de Palestina pel Consell de Seguretat de l'ONU. Acull més de dos milions de persones (1,4 milions de les quals són refugiades de territoris palestins ocupats per Israel) en una banda de terra de 365 km². La zona, que limita amb Israel (nord i est) i Egipte (al sud), té la densitat de població més alta de tot el planeta. Pel que fa a la piràmide poblacional, es calcula que aproximadament el 40% dels 2,2 milions de palestins que l'habiten tenen menys de catorze anys.

Les organitzacions humanitàries consideren aquest territori la presó a l'aire lliure més gran del món. L’estat d’Israel limita l’accés a la mar Mediterrània i controla una tanca de seixanta quilòmetres que encercla quasi per complet la franja. Al sud, la frontera amb l’Egipte té una altra tanca de més de 12 quilòmetres i mig. 

Des de 2007 l'àrea està sotmesa a un bloqueig terrestre, aeri i marítim que Israel i Egipte activaren arran de la presa de control de Hamàs. És objecte d'incursions recurrents de les tropes d'Israel i d'operacions de castic en forma de bombardejos. En el dia a dia, Israel limita les hores d'electricitat i l'accés a medicaments o aigua potable a Gaza. 

A més de la ciutat de Gaza, altres importants nuclis urbans es troben al nord. Així, vora 680.000 persones viuen al terme municipal de la capital, a les quals s’han de sumar les 208.000 que ho fan a Jabalia i les més 108.000 ubicades a Beit Lahia. Aquestes xifres contextualitzen les declaracions del president palestí, Mahmud Abbas, que ha qualificat un possible desplaçament de la població com “una segona Nakba”, en al·lusió a l'èxode de centenars de milers de palestins que van fugir o van ser expulsats de la seua terra després de la creació de l'Estat d'Israel en 1948.

Línia del temps del conflicte araboisraelià
Línia del temps del conflicte araboisraelià

Lola Bañon, periodista experta en el món àrab i professora de la Universitat de València, considera que la petició de l'exèrcit israelià és “una gran irresponsabilitat” i obri una “crisi sense precedents”. En aquesta línia, posa l'accent en el fet que hi ha gent que no es pot evacuar: els milers ferits hospitalitzats. A més, Bañon explica que hi ha gent que es quedarà a la zona perquè “no tenen a on anar”.

En aquesta línia, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha afirmat que és “impossible” evacuar els hospitals al nord de la Franja. “Demanar al personal mèdic que evacue va més enllà de la crueltat”, ha defés el seu portaveu, Tarik Jasarevic, que ha demanat que es permeta a l'organització entregar als hospitals de Gaza els subministraments mèdics i combustible per als generadors elèctrics que té a Egipte. Tant l'Agència de Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) com Metges sense Fronteres (MSF) han decidit traslladar-se al sud de la franja de Gaza per a continuar oferint les seues operacions humanitàries.

Ignacio Álvarez-Ossorio, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat Complutense de Madrid, ha expressat en una entrevista a À Punt NTC que és “bastant possible” que Israel aprofite la conjuntura per a destruir gran part de les infraestructures civils. Aquest seria un dels motius pel qual part de la població mostra reticències a abandonar la zona.

El pas de Rafah, “operatiu” segons Egipte

Egipte assegura que Israel ha fet cas omís a la recomanació d'ubicar una zona de seguretat per a la població civil a Rafah, prop de la frontera. El Caire també ha proposat un corredor humanitari per a civils cap al seu territori, que Hamàs ha rebutjat perquè “obligaria el poble palestí a abandonar la seua pàtria” i implicaria un nou desplaçament. El corredor humanitari seria a través del pas de Rafah (que connecta Gaza amb la península del Sinaí egipci) i és l'únic pas fronterer de l'enclavament palestí que no està controlat per Israel. El pas ha sigut bombardejat en almenys tres ocasions en els últims dies, però Egipte assegura que continua operatiu.

Malgrat la proposta del corredor, el president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, ha instat els habitants de Gaza a “mantindre's ferms i romandre a la seua terra”.

També et pot interessar

stats