IBM trenca la barrera dels 100 bits quàntics de càlcul amb un nou processador
La companyia amplia la distància en la cursa tecnològica pels nous superordinadors, capaços de calcular en segons operacions que tardarien milers d'anys amb les computadores actuals
La multinacional estatunidenca IBM amplia l'avantatge en la cursa tecnològica dels superordenadors quàntics, destinats a aconseguir càlculs impossibles per als convencionals. La companyia d'Armonk (Nova York) assegura que el seu processador Eagle ha aconseguit una potència de càlcul de 127 bits quàntics (o qbit), una fita que trenca la barrera psicològica dels 100 bits quàntics i consolida la progressió continuada de la firma en aquest camp d'innovació. Humminbird, el processador que IBM va presentar l'any passat, havia arribat als 65 bits quàntics, i Falcon, presentat el 2019, n'havia aconseguit 27.
Amb la nova fita, IBM també augmenta la distància amb Google, que a la fi de 2019 va anunciar haver assolit la supremacia quàntica amb un ordinador de 54 bits quàntics, que va fer en 200 segons una operació en què un ordinador tradicional hauria invertit 10.000 anys.
Per a entendre l'augment exponencial de la capacitat de càlcul d'aquests ordinadors cal fixar-se en el salt qualitatiu que representa passar de processar en bits, a qbits. Si el bit, la unitat de processament bàsica dels computadors clàssics, funciona amb un sistema de numeració binària, limitat a dos valors, l'1 o el 0, els qbits de l'ordinador quàntic poden estimar qualsevol proporció entre els mateixos valors. Això permet que, en lloc d'oferir resultats d'un càlcul concret, consideren múltiples resultats sobre una operació lògica. Un canvi que es confia que marque un abans i un després en el desenvolupament de la intel·ligència artificial així com en disciplines com la medicina, la química o l'enginyeria.
De moment però tot és pura hipòtesi, ja que aquests sistemes encara són molt inestables i alguns matemàtics dubten de la capacitat d'aquestes computadores per a superar la fiabilitat de les convencionals, i anticipen que a mesura que n'augmenten la complexitat acabaran comportant-se com els ordinadors clàssics.
La controvèrsia acompanya algunes de les fites d'aquests ordinadors. Dies després de la presentació de l'ordinador quàntic de Google, IBM va assegurar haver efectuat el mateix càlcul amb un de tradicional en només dos dies i mig i amb uns resultats més fiables.
En tot cas, l'empresa novaiorquesa mossega a qui se li acosta en una cursa tecnològica en què s'ha entestat a revertir l'espiral descendent del seu negoci, que en els primers mesos de 2021 va reduir un 19,5% els beneficis. En el de ruta per a la computació IBM s'ha marcat l'objectiu d'aconseguir els 433 bits quàntics de càlcul el 2022, i els 1.121 el 2023. Llavors, si se supera la barrera de les mil unitats de càlcul, els experts consideren que es veurà si els ordinadors quàntics estan a l'altura de les expectatives.