Hamàs només manté vius 50 ostatges israelians dels 116 que encara reté

La guerra a Gaza no cessa. L'exèrcit d'Israel ha llançat bombardejos durant la nit de dalt a baix de l'enclavament. La cadena de televisió Al Jazeera, una de les poques que manté corresponsals al territori, informa d'atacs a la Ciutat de Gaza (nord), el camp de refugiats de Nuseirat (centre), l'àrea de Khan Yunis (sud) i el barri saudita de Rafah (la localitat més meridional), dels quals a primera hora d'este divendres no havien transcendit xifres de possibles morts i ferits.

Les negociacions sobre un alto el foc, que en les últimes setmanes semblava que havien agafat impuls, semblen ara estancades. La incertesa sobre els ostatges, principal interés d'Israel en el pacte, ha donat pas al pessimisme. Les notícies no són bones. Fa una setmana Hamàs admetia que els té tan escampats que no sap ni quants continuen amb vida. Fonts de la intel·ligència dels Estats Units han filtrat a The Wall Street Journal que només queden vius 50 dels 116 que encara reté Hamàs, del total de 250 que va segrestar en l'atac del 7 d'octubre.

Segons el diari, les dades les van oferir els mediadors en les converses sobre els ostatges i les ha refermades en el rotatiu un funcionari estatunidenc familiaritzat amb informació d'intel·ligència. Israel havia confirmat que 43 estan morts, una xifra que les noves revelacions elevarien a 66.

Els intents de l'exèrcit israelià d'alliberar els ostatges per la força de les armes només han aconseguit rescatar-ne set. En contrast, Hamàs va deixar lliures 109 al·ludint raons humanitàries i en el bescanvi de captius israelians per presoners palestins en la treva de novembre passat. Les crítiques a la gestió dels ostatges i la petició que es negocie una nova treva és un dels elements de crítica en la setmana de protestes contra el govern d'Israel que des de diumenge trau al carrer cada nit milers de manifestants. Este dijous tornaren a apostar-se a les portes de la residència de Benjamin Netanyahu a Jerusalem per a demanar-ne la renúncia i la convocatòria d'eleccions.

Tanmateix, els tambors de guerra al Líban semblen haver aparcat els esforços diplomàtics per a l'alto el foc. El cap de la diplomàcia estatunidenca, Antony Blinken, va reunir-se dijous amb l'assessor de seguretat nacional d'Israel Tzachi Hanegbi, i el ministre d'Assumptes Estratègics, Ron Dermer, per a persuadir-los d'apagar la flama d'un conflicte en plena escalada. En les últimes setmanes s'han intensificat els bombardejos selectius de l'exèrcit, el llançament de coets de les milícies de Hezbol·là i les declaracions dels ministres israelians cridant a la guerra.

Morts i tortures a les presons israelianes

D'altra banda, Hamàs ha fet una crida a la comunitat internacional i especialment a la Creu Roja perquè investiguen les denúncies d'abusos i tortures contra els palestins de Gaza en centres de detenció israelians, sobretot en la presó militar d'Sde Temen.

El comunicat té lloc després constatar-se la situació d'un detingut alliberat, en estat de xoc, incapaç de parlar de manera coherent i amb signes de tortura en monyiques i turmells.

A primers de març el diari israelià Haaretz va denunciar que almenys 27 palestins sota custòdia militar van havien perdut la vida en estes presons des de l'inici de la guerra. Posteriorment, s'ha conegut la mort d'un metge i d'un reputat cirurgià de Gaza. Segons el rotatiu, els detinguts poden romandre dies sencers emmanillats i amb els ulls embenats.

Una vegada va comprovar que la menor respirava i tossia, es va identificar a la família com a Policia Nacional, intentant calmar els pares i la resta de familiars de la taula.

En els atacs del 7 d'octubre passat, van morir a més unes 1.200 persones, moltes d'elles assistents a un festival de música que se celebrava al sud d'Israel. Els atemptats van desencadenar una ofensiva israeliana que, segons el govern de Gaza, en mans de Hamàs, ha posat fi a la vida de més de 37.000 persones, la majoria d'elles dones i xiquets.