Les guerres i la violència mantenen lluny de sa casa més de 122 milions de persones a tot el món
L'informe anual d'Acnur, amb dades fins a abril del 2025, situa el Sudan, Birmània i Ucraïna com els països que registren més desplaçaments forçosos de la població
Fins a 122,1 milions de persones han hagut de fugir de sa casa a causa de guerres, violència i persecucions en tot el món. Són xifres actualitzades este dijous per Acnur, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, en l'últim informe anual, amb dades fins a abril del 2025. La xifra mundial de desplaçats ha assolit un nou rècord després d'augmentar un 1,7%, i quasi duplica els registres de fa una dècada. Conflictes bèl·lics com els oberts al Sudan, Birmània (Myanmar) i Ucraïna continuen sent els principals causants d'este abandonament forçat de la llar, que inclou més de 42,7 milions de refugiats en països distints del d'origen i 73,5 milions de desplaçats interns, d'acord amb l'estudi. Un 40% dels refugiats i desplaçats interns són menors d'edat, mentre que un 7% del total tenen més de 60 anys.
Este nou increment es produeix en un context de "relacions internacionals volàtils" i conflictes marcats per un enorme sofriment per a la població civils, segons ha destacat en la presentació de les dades l'alt comissionat d'Acnur, Filippo Grandi.
D'acord amb les xifres, Síria ha deixat de ser el país amb més refugiats i desplaçats en el món (13,5 milions) després de ser superat pel Sudan, amb 14,3 milions de fugits a causa de la guerra civil que està en marxa des del 2023 amb el règim que governa i diverses milícies rebels. L'Afganistan se situa en tercer lloc, amb 10,3 milions de desplaçats, mentre que Ucraïna el segueix en quart, amb 8,8 milions. En termes de refugiats en altres països, però, les quatre nacions esmentades es mouen en una forqueta semblant, entorn de sis milions de persones cadascun.
L'Iran i Turquia, líders en acolliment
Quant als països d'acolliment, l'Iran encapçala el rànquing amb 3,8 milions de refugiats en el seu territori, majoritàriament. Li segueixen Turquia (3,1 milions, sobretot sirians), Colòmbia (2,8 milions procedents principalment de Veneçuela), Alemanya (2,7 milions) i Uganda (1,7 milions). En termes relatius, és el Líban el que obri la llista, ja que un de cada huit dels habitants és refugiat, seguit del Txad i Jordània, on la proporció és d'un a setze.
L'informe anual d'Acnur també inclou estadístiques sobre els països que reben més sol·licituds d'asil, una relació que lideren els Estats Units (729.000 només en la primera meitat de 2024). A continuació estan Egipte (433.000 en tot l'any), Alemanya (229.000), el Canadà (174.000) i Espanya (167.000, molts d'ells colombians, veneçolans i ucraïnesos).
El retorn a casa
En l'altra cara de la moneda estan les persones que han pogut tornar als llocs de residència després d'haver-los abandonat forçosament. Són 9,8 milions de persones, una quantitat notablement més elevada que la d'altres anys, segons constata l'agència de l'ONU. Ací es contemplen dos milions de sirians i s'espera que la xifra augmente en gran manera este 2025, després de la caiguda del règim del dictador Bashar al-Assad a finals del 2024.
Encara que el retorn de desplaçats és en principi una notícia positiva, Acnur matisa que en alguns casos s'han produït en un context advers per a les poblacions, per exemple el gran nombre d'afganesos que són forçats a retornar al país, encara sacsejat per la violència, des dels veïns Iran i Pakistan. L'entitat dels refugiats ha recordat en el balanç anual que, enfront de la percepció que hi ha als països desenvolupats, un 60% dels desplaçats forçosos no ixen del país. I, quant als refugiats que sí que ho fan, dos de cada tres es traslladen a nacions veïnes, mentre que tres de cada quatre es troben en economies en desenvolupament.
Dificultats financeres
Les Nacions Unides alerten que encara que el nombre de desplaçats en el món pràcticament s'ha duplicat respecte als 65 milions comptabilitzats el 2015, el finançament a l'organisme es manté quasi al mateix nivell "en un context de brutals retallades en ajuda humanitària". Encara que l'informe no detalla estes minves pressupostàries, fonts internes de l'agència han indicat recentment que després de la congelació de les assignacions dels Estats Units, un dels seus principals contribuents, s'ha vist obligada a reduir el personal al voltant d'un 30% a escala global.
Amb este panorama, Acnur urgeix els seus donants que continuen el finançament de programes d'assistència als refugiats i desplaçats interns, "una inversió essencial per a la seguretat regional i global". "Hem de redoblar els esforços per a buscar la pau i trobar solucions duradores per a refugiats i altres obligats a deixar sa casa", en paraules de l'alt comissionat Grandi.
