Guerra econòmica a l'avortament als EUA
Donald Trump ha anunciat l'eliminació de suport econòmic a les clíniques que practiquen la interrupció de l'embaràs.
Als Estats Units, d'ara en avant les dones hauran de disposar de recursos econòmics propis per tal d'avortar. Les dones sense recursos no podran accedir a la interrupció de l'embaràs. Serà així a partir de l'aplicació de la proposta que acaba de presentar el president Donald Trump.
D'acord amb la intenció de Trump, als EUA se suprimiran totes les subvencions públiques a les clíniques que practiquen avortaments o recomanen practicar-los. Tot i que els fons públics no es poden destinar a directament a avortaments, la supressió de les subvencions posarà en perill el funcionament de la xarxa de centres de planificació familiar.
Fins al 31 de juliol la proposta de Trump està oberta a la presentació d'esmenes. Les organitzacions feministes i líders del Partit Demòcrata han anunciat que presentaran batalla a la restrictiva norma.
L'entitat de clíniques privades Planned Parenthood ha denunciat la política presidencial i ha alertat sobre la desprotecció que patiran les dones amb menys recursos econòmics. Planned Parenthood és la major xarxa de clíniques de salut sexual dels Estats Units.
Segons les dades que ha fet públiques aquesta xarxa de clíniques, els seus centres atenen el 41% de les dones que reben assistència en matèria de planificació familiar, la majoria persones amb recursos econòmics escassos i d'origen estranger. El 30% de les usuàries són procedents de països al sud dels EUA.
Els fons públic que reben aquest tipus de centres són per a actuacions diferents a les dels avortaments, com ara provisió d'anticonceptius, tractament d'infeccions d'origen sexual o mètodes de planificació familiar.
Es dóna la paradoxa que als EUA no es poden destinar fons públics a avortaments, però la pràctica de la interrupció de l'embaràs és legal a tots els estats de la Unió. La lluita de les dones nord-americanes per a obtindre l'avortament legal es va guanyar als tribunals el 1973. L'argument guanyador va ser que l'avortament forma part de la intimitat o la privacitat, drets fonamentals protegits constitucionalment.
Ara bé, el dret a l'avortament no és absolut. En molts estats està sotmés a lleis de terminis o a causes determinades.
