Les grans ciutats de la Xina s'afonen per la construcció massiva i l'extracció d'aigua
Una investigació per satèl·lit descobreix que un terç de la població urbana del país viu en terrenys que s'ensorren més de tres mil·límetres cada any
L'acció humana està provocant que el terra s'afone sota els peus de milions de persones a les principals ciutats de la Xina. És la preocupant conclusió d'una nova investigació realitzada amb satèl·lits, publicada en la prestigiosa revista Science, i que alerta que aquest fenomen exposa les zones costaneres del país a un perill més alt d'inundacions i d'augment del nivell de la mar.
Un grup de científics xinesos dirigits per la Universitat de Pequín està darrere de la recerca, que du a terme una avaluació sistemàtica de l'enfonsament del sòl de 82 de les principals ciutats entre el 2015 i el 2022. Quasi la meitat de les àrees urbanes de la Xina pateix un enfonsament entre moderat i greu, de més de tres mil·límetres anuals, associat a factors com la construcció massiva o l'extracció d'aigües subterrànies. Un fenomen que posa en risc vora un terç de la població.
L'equip investigador apunta que, en les últimes dècades, la Xina ha experimentat una de les expansions urbanes més ràpides i extenses de la història de la humanitat, però "pot veure's amenaçada per l'enfonsament del terreny". De les àrees urbanes examinades, un 45% s'està afonant més de tres mil·límetres cada any i un 16% supera el centímetre. Una tònica que afecta un 29% i a un 7% de la població urbana, respectivament.
Les ciutats més afectades són Pequín, la capital, i Tianjin. En aquests llocs l'ensorrament és de deu mil·límetres anuals o més, destaca un article d'anàlisi que publica Science al costat de l'estudi i que signen experts de l'Institut Politècnic de Virgínia, als Estats Units, i de la Universitat d'East Anglia, al Regne Unit. Les urbs costaneres com Tianjin es veuen especialment perjudicades a mesura que l'enfonsament del terra reforça el canvi climàtic i la pujada del nivell de la mar. Shanghai, la ciutat més gran de la Xina, s'ha afonat fins a tres metres en l'últim segle i en l'actualitat continua fent-ho.
La investigació mira també cap al futur i adverteix que per al 2120 entre un 22 i 26% del terreny litoral —on viuen entre el 9 i l'11% de la població costanera— estarà ja per davall del nivell de la mar, per culpa d'aquest efecte combinat entre l'ensorrament de les ciutats i la pujada de l'aigua marina. "Els nostres subratllen la necessitat de millorar les mesures de protecció per a mitigar els danys potencials de l'enfonsament", indica el grup de recerca, dirigit pel científic Jingyun Fang (Universitat de Pequín).
Si l'esfondrament es combina amb la pujada dels oceans, "l'àrea urbana de xinesa que quede per sota del nivell de la mar podria triplicar-se el 2120 i afectar entre 55 i 128 milions de residents. Això podria ser catastròfic sense una resposta social contundent", assenyala la Universitat de East Anglia en el seu article explicatiu. L'afonament del terreny comporta un perill més elevat per a carreteres, pistes d'aterratge, fonaments d'edificis, línies ferroviàries i canonades, entre altres infraestructures.
Els resultats de l'estudi suggereixen que tot aquest procés està associat a una sèrie de factors antropogènics. El principal seria l'extracció d'aigües subterrànies, que causa un descens en el nivell freàtic, juntament amb la geologia i el pes dels edificis. Així, el terreny s'afona també a causa del pes creixent de les ciutats. El sòl pot compactar-se naturalment pels sediments que s'acumulen amb el temps i la pressió dels gratacels sobre la superfície, cosa que fa que la terra perda altura constantment.
L'ensorrament de la terra no és, per tant, només un problema a la Xina. Als Estats Units, desenes de ciutats costaneres, com ara la ciutat de Nova York, també s'afonen. Als Països Baixos, el 25% del terreny està ja per davall del nivell de la mar. I Ciutat de Mèxic és, probablement, la que més ràpid s'esfondra en el món: a una velocitat de fins a 50 centímetres cada any.
