El G7 s'embolica en la defensa del dret a l'avortament, que queda fora de la declaració conjunta
El text final no inclou suport explícit a la interrupció voluntària de l'embaràs "segura i legal" a pesar de les pressions de Biden i Macron, que xoquen amb Meloni
La presidència italiana del G7, grup que engloba les set democràcies més riques del món, s'ha eixit amb la seua per a eliminar de la declaració conjunta signada pels líders la referència explícita a l'avortament que sí que figurava en el comunicat final de la cimera anterior, celebrada a Hiroshima el 2023. Una supressió que s'ha escomés contra el criteri de França i la Unió Europea, partidàries de mantindre la menció, i a pesar que en esborranys previs del document definitiu conegut este divendres sí que hi figurava.
La cimera celebrada estos dies a la regió italiana d'Apúlia, al sud del país, ha estat marcada per les desavinences sobre este assumpte entre els mandataris d'este exclusiu fòrum de potències, del qual formen part els Estats Units, el Canadà, França, Itàlia, Alemanya, el Japó i el Regne Unit —la Unió Europea no hi és membre estrictament, però té representació política permanent en l'ens—. El punt de discòrdia estava en la disjuntiva de plasmar o no el dret a l'avortament. De moment, l'esborrany que han difós diversos mitjans no inclou esta paraula perquè els socis s'han decantat, de moment, per limitar-se a defensar els "drets reproductius".
Els posicionaments de França i els Estats Units, que volien al·lusió específica a la interrupció voluntària de l'embaràs "segura i legal", han xocat frontalment amb la presidenta d'Itàlia, el país amfitrió, que és la ultradretana Giorgia Meloni. La líder dels Germans d'Itàlia s'oposava a esta inclusió perquè considera que el dret no està en perill. S'especula que el president estatunidenc, Joe Biden, no va acudir anit al sopar de gala en protesta, però hui se'ls ha vist a tots en bona sintonia. La discrepància més evident, en tot cas, l'han escenificada la primera ministra italiana i el president francés, el liberal Emmanuel Macron, amb declaracions creuades i punts de vista en els antípodes. Una polèmica que ha esclatat precisament el dia en què arriba el papa Francesc, la primera vegada d'un pontífex en la reunió del G7.
Esta cimera celebrada a la capital d'Apúlia, Bari, partia amb un precedent important, la declaració de l'edició anterior a Hiroshima. En aquella declaració final els líders de les set potències mundials signaren la defensa de l'"avortament", deixant per escrit la paraula, amb totes les lletres. "Reafirmem el ple compromís d'aconseguir una salut i drets sexuals reproductius integral per a tots, abordant a més l'accés a l'avortament legal i segur i a l'atenció postavortament", resava el text acordat al Japó. No obstant això, la cimera anual celebrada ara a Itàlia, país governat des de l'octubre del 2022 per Meloni, s'ha obert el debat sobre si mantindre o no esta referència.
De moment, segons fonts de la negociació, la paraula "avortament" no figura en la declaració final d'Apúlia, que es rematarà i es farà pública de vesprada, i s'opta per "garantir els drets sexuals i reproductius". Els negociadors de la Unió Europea han defensat el text reeixit a Hiroshima per considerar-lo "més específic" i temen que "no és possible tindre un acord".
Biden, per la seua banda, ha fet del dret a l'avortament un tema central de la campanya electoral per a les presidencials dels Estats Units que tindran lloc en novembre. Un intent de seduir votants independents, i especialment dones de classe mitjana, que se senten indignades després que el juny del 2022 el Tribunal Suprem, dominat per jutges conservadors, derogara la sentència històrica de 1973 coneguda com a Roe contra Wade. En tombar esta resolució, que durant mig segle havia protegit els drets reproductius de les dones a escala federal —en tot el país—, es va donar llum verda als estats per a legislar sobre eixe assumpte. D'esta manera, en l'actualitat 22 dels 50 estats dels Estats Units restringeixen o prohibeixen per complet la interrupció voluntària de l'embaràs.
La qüestió ha sobrevolat la primera jornada del G7, en què després d'anunciar que s'havia tancat un important acord polític per a ajudar a Ucraïna amb un préstec finançat amb els beneficis dels actius russos, Macron i Meloni s'enfrontaren al final del dia. En ser preguntat pels periodistes, Macron "va lamentar" que la paraula haguera desaparegut, en subratllar "diferents sensibilitats" sobre el tema, després que França haja inclòs el dret a l'avortament en la Constitució. Les declaracions del líder francés molestaren molt Meloni, que el va acusar d'estar fent "campanya electoral" en el lloc equivocat. "No hi ha raó per a discutir sobre temes en els quals hem estat d'acord durant molt de temps. I crec que és profundament erroni, en temps difícils com estos, fer campanya utilitzant un fòrum tan valuós com el G7", va opinar. La primera ministra italiana va insistir que la polèmica "és totalment falsa" i que la declaració "recorda a la d'Hiroshima, en la qual ja va aprovar-se l'any passat la necessitat de garantir que l'avortament siga 'segur i legal'". La fredor entre tots dos líders va quedar palesa en l'arribada al sopar d'honor oferit pel president de la república italiana, Sergio Mattarella, al qual Macron va abraçar afectuosament abans de saludar una Meloni incòmoda.
