Txernòbil, 35 anys després
El 26 d'abril de 1986, fa hui 35 anys, un reactor de la planta nuclear de Txernòbil, situada a uns 108 quilòmetres de Kíev, Ucraïna, va explotar durant una prova de seguretat fallida. L’explosió va alliberar 200 tones de material radioactiu, l'equivalent a 500 bombes atòmiques com la d'Hiroshima, va contaminar 142.000 quilòmetres quadrats a Ucraïna i Bielorússia i va obligar a evacuar desenes de milers de persones. Va ser l’accident nuclear més greu de la història seguit de Fukushima.
Aquest dilluns, en el 35é aniversari de la catàstrofe, Ucraïna ha retut homenatge a les víctimes del desastre nuclear. Trenta-un treballadors i bombers van morir immediatament després del desastre. Posteriorment, milers de persones –encara no se sap quantes exactament, ja que les autoritats soviètiques van tractar de minimitzar les dimensions de l'accident– patiren càncer i altres malalties derivades de la radiació.
Ara, una nova investigació publicada en Science apunta que els efectes de la radiació de Txernòbil no passaren de pares a fills. El treball ha analitzat el genoma complet de 130 persones nascudes després de l'explosió i no ha trobat proves de canvis genètics en cap d'elles.
Al quilòmetre zero de l’explosió podria paréixer que el temps s’ha congelat en un dels episodis més grisos de la història contemporània. La major part de l'àrea al voltant de la planta nuclear abandonada és un desert d'edificis buits, matolls i enderrocs. Tots els edificis de Prípiat, una ciutat fantasma que alguna vegada va ser la llar de 50.000 persones, necessiten reparació.
Però l’àrea ara també s’ha convertit en una atracció de creixent interés turístic. En 2019, la sèrie documental Chernobyl d'HBO va estar darrere d'un augment del nombre de visitants a la planta d'energia i la ciutat pròxima de Prípiat. Una central nuclear inactivada no és el que la majoria de la gent associa amb un lloc del Patrimoni Mundial de la UNESCO, però això és el que Ucraïna està intentant fer amb Txernòbil. Amb l’esperança que aquest reconeixement arrossegue més fons i més turistes, el govern ha iniciat un procés que eventualment podria permetre-li sol·licitar protecció a l'organisme cultural, científic i educatiu de les Nacions Unides.
