La Fiscalia del Brasil denuncia Bolsonaro per liderar un intent de colp d'estat contra Lula da Silva

La Fiscalia General del Brasil ha presentat este dimarts una denúncia contra l'expresident ultradretà Jair Bolsonaro (2019-2022) per presumptament encapçalar una conspiració i intentar perpetrar un colp d'estat per a revertir la derrota en les urnes contra el mandatari actual, Luiz Inácio Lula da Silva, segons han informat fonts oficials. En un document remés al Tribunal Suprem el cap del ministeri públic, Paulo Gonet, sosté que Bolsonaro va "liderar" la trama colpista i imputa 33 persones més del seu cercle, inclosos diversos ministres del seu gabinet i militars de rang alt. Se'ls acusa de "temptativa d'abolició violenta de l'estat democràtic de dret", "organització armada per a delinquir" i "colp d'estat", entre altres crims. La suma de penes arriba als 43 anys de presó.

El Suprem ha de decidir ara si accepta la querella formulada pel fiscal general i porta a juí l'expresident i la resta dels acusats per la suposada participació en la conspiració colpista. Gonet situa Bolsonaro i l'exministre i general de la reserva Walter Braga Netto en el cervell de l'entramat. "Tots dos acceptaren, estimularen i dugueren a terme actes tipificats en la legislació penal com a atemptat contra el bé jurídic de l'existència i independència dels poders i de l'estat de dret democràtic", afirma en la denúncia.

L'acte es basa en una investigació policial extensa que ha constatat l'existència d'una xarxa que va buscar mantindre Bolsonaro en el poder i impedir la investidura de Lula, que finalment va tindre lloc l'1 de gener de 2023. Segons la Policia Federal, en la trama colpista estigueren involucrats el mateix Bolsonaro i 39 persones més, entre elles Braga Netto, general retirat i antic ministre de la Presidència i de Defensa en el govern de l'ultradretà. Este home també va ser candidat a vicepresident de Bolsonaro el 2022. A més, figuren també en la llista d'investigats Almir Garnier Santos, excomandant de la Marina, i els generals retirats Augusto Heleno i Paulo Sérgio Nogueira, que formaren part del mateix gabinet.

Durant les diligències practicades els dos últims anys, la policia ha trobat esborranys de decrets per a declarar un "estat de setge", anul·lar el resultat dels comicis presidencials del 2022 i intervindre la justícia electoral. Segons diversos testimonis, Bolsonaro va arribar a revisar i modificar el document que consumaria el colp i fins i tot va tindre "coneixement ple" d'un pla elaborat per militars díscols per a assassinar, per enverinament, Lula i altres autoritats brasileres.

Encara que el pla finalment no es va materialitzar, com a últim intent milers de radicals d'extrema dreta envaïren de manera violenta les seus de la Presidència, el Congrés i el Suprem el 8 de gener del 2023, amb l'objectiu de forçar la intervenció dels militars per a enderrocar el president electe Lula da Silva. Un episodi que recordava molt a l’assalt del Capitoli dels Estats Units orquestrat per Donald Trump dos anys abans.

Si s'accepta la denúncia que acusa Bolsonaro de colpista, el cas el jutjarà en principi la primera sala del Suprem, integrada per magistrats d'un perfil clarament progressista i encapçalats pel relator del procés, Alexandre de Moraes. Este jutge ha sigut objecte d'amenaces i desqualificacions pel bolsonarisme des del 2022, quan va ocupar la presidència del Tribunal Superior Electoral durant el procés electoral d'aquell any, en què el líder ultra va perdre contra Lula.

Un escenari judicial delicat

L'expresident, a més, té en marxa altres investigacions en l'esfera penal. La policia també ha presentat càrrecs contra ell per la suposada apropiació indeguda de joies valuoses que s'haurien d'haver incorporat al patrimoni de l'Estat i per frau en els certificats de vacunació de la covid-19. A més, la justícia electoral va inhabilitar-lo fins al 2030 per deslegitimar les institucions democràtiques i disseminar notícies falses sobre les eleccions.

Davant d'este panorama tan complicat, el també capità retirat de l'exèrcit —que es declara víctima d'una suposada "persecució" judicial— confia que el Congrés, dominat per forces conservadores, puga netejar el seu nom per a poder presentar-se a les presidencials del 2026. De fet, este mateix dimarts s'ha reunit amb un grup de senadors per a discutir una possible amnistia per als implicats en els successos del 8 de gener del 2023. "No tinc cap preocupació per les acusacions, zero", ha declarat als periodistes que li han preguntat per la denúncia de la Fiscalia.