Les felicitacions a Lleó XIV conciten un inèdit consens entre Hamàs i Netanyahu
Les parts en conflicte a Gaza celebren l'elecció del pontífex amb projeccions diferents: els islamistes li demanen continuar amb el "rebuig al genocidi" de Francesc i Netanyahu aposta perquè fomente "l'esperança i la reconciliació"
El nou papat arranca amb un "miracle": fer coincidir Hamàs i l'estat d'Israel en alguna posició, per mínima que siga. Tots dos, el grup islamista Hamàs i l'estat d'Israel, han felicitat Lleó XIV per l'elecció com a papa. Ho han fet, però, amb matisos ben significatius.
Els islamistes han apel·lat Robert Prevost perquè "continue amb l'enfocament del difunt papa de suport als oprimits i rebuig al genocidi a Gaza", subratllant "les valentes postures humanitàries" de Francesc, la "solidaritat constant amb el poble palestí" i el "rebuig a l'ocupació i les polítiques repressives" del govern de Tel-Aviv.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha traslladat a Prevost el desig que contribuïsca al "foment de l'esperança i la reconciliació entre tots els creients". Netanyahu no era el simpatitzant més gran del papa Francesc, que demanava cada dia paralitzar l'ofensiva israeliana sobre Gaza i va arribar a demanar que s'investigara com a possible genocidi. El primer ministre va tardar tres dies a expressar els condols per la defunció.
Per la seua banda, el president d'Israel, Isaac Herzog, ha subratllat l'origen estatunidenc de Lleó XIV, inèdit, i l'ha animat a "reforçar l'amistat entre jueus i cristians" i a "facilitar la construcció de ponts i punts d'entesa entre totes les fes i pobles". Un treball que espera que, entre altres fruits, facilite el retorn dels ostatges que queden a Gaza i una "nova era" de pau a la regió. Queden 59 segrestats a l'enclavament palestí, dels quals només donen per vius entre 21 i 24.
L'ONU acusa Israel de voler restringir "fins a l'última caloria i gra de farina"
Mentre el món girava l'atenció al Vaticà, la població de Gaza encarava un dia més de supervivència entre bombardejos, restriccions i enderrocs. Israel ha matat més de cent palestins més, inclosos xiquets, en els atacs de les últimes 72 hores, que eleven a 52.760 els morts, segons el recompte de Hamàs.
L'estat jueu impedeix des de fa nou setmanes l'entrada de cap comboi d'ajuda, l'obstrucció més prolongada des del començament de l'ofensiva. Segons les ONG, "no queda res per distribuir" de l'ajuda anterior, perquè tot s'ha esgotat.
La Secretaria General de l'ONU ha denunciat que el pla per a prendre el control de l'ajuda humanitària a Gaza "sembla estar dissenyat per a controlar i restringir encara més els subministraments, fins a l'última caloria i l'últim gra de farina".
Les Nacions Unides rebutgen participar en l'alternativa que Tel-Aviv proposa a la gestió de la Unrwa, qüestionada per Israel. "No participarà en cap acord que no respecte els principis humanitaris d'humanitat, imparcialitat, independència i neutralitat", ha informat el portaveu d'António Guterres.
Netanyahu ja ha advertit Hamàs que "les regles canviaran molt prompte". En les últimes setmanes, l'exèrcit d'Israel ha ampliat les anomenades "zones de seguretat" a la Franja de Gaza, que suposen l'annexió de facto de més del 20% del territori.
