L'exèrcit del Líban denuncia "atacs" i "bombardejos intermitents" d'Israel en les primeres hores de la treva
Netanyahu remarca que les forces israelianes continuaran en un perímetre de fins a deu quilòmetres endins del territori libanés mentre Hezbol·là reivindica el "dret a la resistència" mentre dure l'ocupació
La treva anunciada este dijous per Donald Trump al Líban trontolla. A penes unes hores després que el president dels Estats Units assegurara que els governs israelià i libanés havien acordat un alto el foc de deu dies que entrava en vigor a les 23:00 (hora peninsular espanyola) i que comprometia Tel-Aviv a parar les hostilitats amb la milícia xiïta Hezbol·là, l'exèrcit del Líban ha denunciat durant la matinada que ja s'han produït les primeres vulneracions per part del règim encapçalat per Benjamin Netanyahu.
En un comunicat, les forces armades libaneses han afirmat haver registrat "diversos atacs israelians, a més de bombardejos intermitents que han afectat una sèrie de pobles", en el que descriuen com a "violacions de l'acord". Arran d'estes noves agressions, les autoritats del país han demanat la població que s'abstinga de tornar a les localitats del sud.
Des que va esclatar la guerra al Pròxim Orient el passat 28 de febrer arran de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l'Iran, Tel-Aviv ha dut a terme una campanya militar paral·lela centrada també al Líban amb objectiu en la milícia xiïta Hezbol·là, secundada financerament, militarment i políticament per Teheran. Esta onada d'atacs al país mediterrani, amb semblances a la desenvolupada a Gaza, ja comptabilitza vora 2.200 morts.
En este context, Washington ha pressionat i mediat per a concretar un alto el foc entre Israel i el Líban que s'afegisca a la treva a més gran escala que negocia amb l'Iran. Trump va dir que havia mantingut converses telefòniques "excel·lents" amb Netanyahu i el president libanés, Joseph Aoun, que, tot i això, deixaven fora Hezbol·là, que és qui ataca el nord d'Israel des del Líban.
Els detalls sobre la treva que no va donar el mandatari nord-americà els va desenvolupar poc després Netanyahu, que va subratllar en un missatge audiovisual que mantindrà les tropes israelianes en una "zona de seguretat" de fins a deu quilòmetres endins al sud del Líban. El perímetre que continuarà ocupat s'estén des de la mar, a l'oest; fins a les muntanyes Hermon a l'est, en la frontera amb Síria; passant per les Granges de Xebaa, a la frontera entre els Alts del Golan sirians, ocupats per Israel, i el Líban. La milícia Hezbol·là, per la seua banda, defensa el “dret a la resistència” mentre dure l'ocupació.
La tensió entre Israel i el Líban amenaçava de fer descarrilar el fràgil alto el foc de dos setmanes entre els Estats Units i l'Iran, que conclourà el pròxim dia 22 d'abril, mentre s'espera que es reprenguen les converses al Pakistan per a intentar buscar una pau definitiva.
D'altra banda, el servici d'alertes d'Israel ha registrat un possible atac rebut al nord del país, molt prop de la frontera amb el Líban, una hora després de l'entrada en vigor de la treva temporal, malgrat que Hezbol·là no ha reivindicat cap bombardeig i l'exèrcit israelià no s'hi ha pronunciat al respecte.
L'Iran demana l'eixida de les forces israelianes del seu territori
Este divendres, Teheran ha celebrat amb “satisfacció” l'alto el foc entre el Líban i Israel, segons un comunicat arreplegat per la televisió Press TV, i ha remarcat que forma part de l'acord de treva tancat amb els Estats Units la setmana passada. En este sentit, ha demanat que les tropes israelianes abandonen el territori libanés. “Des de l'inici de les converses amb diverses parts regionals i internacionals, incloses les negociacions d'Islamabad, la República Islàmica de l'Iran ha subratllat constantment la necessitat imperiosa d'un alto el foc simultani en tota la regió, inclòs el Líban”, ha afirmat el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers iranià, Ismail Bagaei.
Washington i Teheran van mantindre dissabte passat negociacions a Islamabad, mediades pel Pakistan, que no van concloure en cap entesa entre els dos rivals, després d'un acord d'alto el foc de la guerra que, segons el règim dels aiatol·làs, incloïa la fi de les hostilitats al Líban.