Earth BioGenome Project: l’ambiciós projecte per a seqüenciar el genoma de la Terra

L’objectiu és seqüenciar el genoma dels quasi dos milions d'espècies de plantes, animals i fongs que s'han descrit en la Terra

L'Earth BioGenome Project pretén seqüenciar el genoma dels quasi dos milions d'espècies de plantes, animals i fongs que s'han descrit en la Terra
L'Earth BioGenome Project pretén seqüenciar el genoma dels quasi dos milions d'espècies de plantes, animals i fongs que s'han descrit en la Terra / À Punt NTC

Més de 5.000 científics i científiques de tot el món s’han unit per a dur a terme ambiciós projecte que pretén seqüenciar el genoma de totes les formes de vida de la Terra per a obtindre l'atles genètic més complet de la biodiversitat del planeta.

L’Earth BioGenome Project (EBP) acaba de superar amb èxit la fase de proves i ara comença el treball a gran escala, per seqüenciar el genoma dels quasi dos milions d'espècies de plantes, animals i fongs que s'han descrit en la Terra i dels quals fins ara només s'ha seqüenciat el 0,5 per cent.

Però probablement el més especial de l’EPB no són les dimensions ni els inimaginables beneficis que portarà amb si, sinó "l'entusiasme dels científics que l'han posat en marxa i que estan coordinant la major iniciativa de la història de la biologia", destaca Harris Lewin, coordinador del projecte i ecòleg de la Universitat de Califòrnia, Davis.

Una xarxa de xarxes

L'EBP és una xarxa de xarxes, és a dir, una iniciativa integrada a partir de projectes científics específics, locals o nacionals que s'han anat sumant a aquest esforç global com si fora un puzle.

"Va sorgir com una iniciativa sense pressupost, com una unió de científics que tractaven de coordinar-se per a seqüenciar genomes i assegurar que aquella informació fora útil, legible, comparable i accessible per a tothom", explica Tomás Marqués-Bonet, investigador ICREA en l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i membre del Vertebrate Genomes Project, el grup del qual va nàixer l’EBP.

El primer organisme espanyol que s’hi va unir va ser l'Institut de Estudis Catalans (IEC), però ara ja hi ha científics i científiques de tot el país de centres com el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) o el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), que participen molt activament en ERGA, indica Montserrat Corominas, biòloga de la Universitat de Barcelona.

De fet, subratlla la investigadora, és important que Espanya siga present en el projecte, no sols per la seua importància global, sinó perquè "som el país amb més biodiversitat d'Europa amb llocs tan variats com les Canàries, el desert, l'Atlàntic o el Mediterrani".

Actualment, l'EBP inclou 5.000 científics i personal tècnic de 44 institucions de 22 països de tots els continents, excepte l'Antàrtida.

Conservar el llegat genètic contra l’extinció

Per a Marqués-Bonet, seqüenciar el genoma de les espècies de la Terra és essencial. "La biodiversitat està en risc. Des de fa temps sabem que estem en la sisena extinció massiva per culpa de l'acció humana i que les espècies estan desapareixent a un ritme mai vist des que es tenen registres. Per això l’EBP és important per tal de conservar un llegat genètic per a les futures generacions abans que desapareguen".

I és que amb cada espècie que desapareix no sols perdem biodiversitat, sinó també "l'oportunitat d'aprendre alguna cosa que pot ser important per als humans i per a la nostra salut o economia", adverteix el biòleg català.

Per això, quan aquest atles genètic estiga completat, tindrà un valor incalculable per a la ciència en tots els camps: el càncer, les epidèmies, l'agricultura sostenible, la lluita contra el canvi climàtic, la farmacologia io la resistència dels bacteris als antibiòtics, entre altres, avança.

El genoma complet en una dècada

Per a fer el projecte, s’han d'arreplegar les mostres, documentar-les i conservar-les en biobancs. Després cal extraure’n l’ADN i seqüenciar-lo seguint uns estàndards determinats i, finalment, classificar-la digitalment en bancs de dades accessibles per a tothom.

Des que va començar el projecte, en 2018, s'han seqüenciat unes 200 espècies (representatives de tota la biodiversitat), classificades en grups taxonòmics, que venen a ser "els calaixos" que ajuden a catalogar la biologia (espècie, gènere, família, orde, etc.), precisa Corominas.

Per a enguany, l'EBP espera seqüenciar el genoma de prop de 3.000 famílies taxonòmiques, per a tindre almenys un representant de cada família i, a partir d'ací, anar ampliant fins a completar l'atles genòmic de la biodiversitat del planeta en la dècada vinent.

Quan estiga completat, "l'atles donarà als científics de tots els camps la informació genètica necessària per a entendre la base molecular de les diferents formes de vida i utilitzar-lo en benefici de la humanitat", explica Marqués-Bonet.

També et pot interessar