Dissenyen una pomada que pot tornar transparent la pell dels ratolins amb colorant alimentari
Un equip científic aconsegueix que el teixit més superficial siga temporalment invisible per a veure els òrgans interns i obri la porta a nous avanços mèdics quan la tècnica puga aplicar-se en humans
Sembla cosa de màgia, però és purament física. Un equip científic dels Estats Units ha aconseguit tornar transparent la pell de ratolins vius aplicant-los una pomada elaborada amb un colorant alimentari comú, de manera que han pogut observar en viu els vasos sanguinis i el funcionament dels òrgans i músculs. Els detalls d'esta tècnica tan innovadora, desenvolupada per la Universitat de Stanford, s'han publicat este dijous en la prestigiosa revista Science.
Els investigadors signants de l'estudi creuen que l'avanç serà molt útil per a la pràctica clínica perquè, una vegada siga aplicable en humans de manera segura, permetria veure a través de la pell. Per exemple, ajudaria a fer més visibles les venes per a l'extracció de sang o en la detecció precoç i el tractament del càncer.
On està el truc?
La pell viva és un mitjà de dispersió. Com la boira, dispersa la llum, i per això no es pot veure a través d'ella. Però això es pot revertir gràcies a un colorant anomenat tartrazina, que s'empra en caramels, laques i fins i tot per a donar a la paella la característica tonalitat groguenca. "Combinem la tartrazina, que és una molècula que absorbeix gran quantitat de llum, especialment la blava i la ultraviolada, amb la pell, que és un mitjà de dispersió. Per separat estes dos coses bloquegen la major part de la llum que les travessa però, si les ajuntes, s'aconsegueix la transparència en la pell del ratolí", explica Zihao Ou, un dels principals autors de l'estudi.
La "màgia" es produeix perquè, en dissoldre en aigua les molècules que absorbeixen la llum canvia l'índex de refracció de la solució, de manera que coincideix amb l'índex de refracció dels components dels teixits, com els lípids. Bàsicament, les molècules de colorant redueixen el grau de dispersió de la llum en el teixit cutani, com la dissipació d'un banc de boira. "Per a aquells que entenen la física fonamental que hi ha darrere, açò té sentit; però si no estàs familiaritzat, pareix un truc de màgia", reconeix l'investigador.
Tècnica reversible
En els experiments amb els rosegadors, el grup científic va fregar la solució d'aigua i colorant sobre la pell del crani i l'abdomen i van comprovar com perdia el color. A més, el procés és reversible si es renten les restes de colorant. La substància que ha penetrat en la pell es metabolitza i s'elimina a través de l'orina. "La transparència tarda uns minuts a aparéixer. És similar al funcionament d'una crema o màscara facial: el temps necessari depén de la rapidesa amb què les molècules es difonen en la pell", apunta Ou.
Durant l'assaig, els investigadors van observar directament els vasos sanguinis de la superfície del cervell dels animals. En l'abdomen, pogueren veure els òrgans interns i el peristaltisme, que són les contraccions musculars que mouen els aliments ingerits pel tub digestiu.
Aplicació en humans
De moment, el procés encara no s'ha provat en humans, que tenen la pell deu vegades més gruixuda que la d'un ratolí. Els experts no tenen clar quina dosi de tint o mètode d'administració serien necessaris per a aconseguir els mateixos efectes d'invisibilitat. Sí que està confirmada la seguretat del colorant que porta la pomada elaborada, aprovat per l'Administració d'Aliments i Medicaments estatunidenca (FDA) i, a més, "molt barat i eficaç", destaquen.
Per tant, els següents passos de la investigació consistiran a determinar quina dosi de la molècula de tartrazina funcionaria en el teixit humà. A més, l'equip està experimentant amb altres molècules, inclosos materials artificials, que podrien ser fins i tot més eficaços que el colorant emprat. L'equip de Stanford ja ha sol·licitat la patent de la tecnologia.