Desgovern al Perú després de la dimissió del president i el bloqueig en el Congrés

El Parlament rebutja nomenar l'activista Rocío Silva Santisteban, que hauria sigut la primera dona al capdavant del país.

Agents de policia custodien les portes del Congrés després de la dimissió del president Manuel Merino
Agents de policia custodien les portes del Congrés després de la dimissió del president Manuel Merino / Angela Ponce (Reuters)

Un buit de poder planeja al Perú a hores d'ara després de la dimissió del president Manuel Merino, només sis dies després d'accedir al càrrec. El dirigent transitari no ha resistit el feble mandat i ha fet un pas arrere assotat per la pressió ciutadana i les protestes més massives que han tingut lloc en els últims vint anys al país. El bloqueig per a triar una persona substituta en el Congrés agreuja la situació, ja que deixa els poders executiu i legislatiu sense ningú al capdavant.

Manuel Merino s'havia quedat a soles. Pràcticament tot el seu gabinet havia renunciat. La dimissió arriba després de quasi una setmana de mobilitzacions al carrer que han acabat amb dos morts i desenes de persones ferides. Desenes de milers de peruans i peruanes li reclamaven en els carrers que abandonara el càrrec després d'haver concentrat en la seua persona els poders executiu i legislatiu. Les dues víctimes mortals de dissabte a causa de la repressió policial, Jack Pintado i Inti Sotelo, han detonat finalment la renúncia. “En aquest moment en què el país travessa una de les crisi polítiques més grans, vull fer saber que presente la renúncia irrevocable al càrrec de president de la República”, ha anunciat aquest diumenge en un missatge televisat.

Merino havia arribat a la Presidència del Perú gràcies al fet que el dilluns passat va prosperar el procés de destitució obert contra Martín Vizcarra, l'anterior mandatari, pels seus enemics polítics en el Congrés. L'acusaven de corrupció sense esperar a la sentència dels tribunals i era el segon procediment d'aquest tipus a què s'enfrontava en poc més d'un mes. Aquesta maniobra de qüestionada legitimitat per haver despullat de poder Vizcarra en qualificar-ho d’“incapaç moral”, una figura contemplada en la Constitució originalment per als presidents que sofrien alguna malaltia mental en l'exercici del seu càrrec, va fer esclatar la indignació continguda de la població contra el Congrés. Només haver renunciat Merino, el destituït Vizcarra ja s'ha fet sentir i l'ha qualificat de “dictador de pa i calbot”.

Ara, els mateixos polítics que havien fet fora Vizcarra i triat Merino han de buscar un nou cap de govern, el quart que tindrà el Perú en menys de cinc anys. Malgrat la crisi política i social que afronta el país, el Congrés ha impedit aquest diumenge avançar en desbloquejar la situació i s’ha oposat a elegir l'activista i poeta Rocío Silva Santisteban.

La candidata del Front Ampli d'esquerra haguera sigut la primera presidenta en la història del país. Encapçalava una llista que, en principi, s'anunciava de consens per a assumir la presidència del poder legislatiu i, d'aquesta manera, substituir Merino en la prefectura de l'Estat. Després de nombroses i prolongades negociacions, la llista semblava tindre tot al seu favor per a obtindre el suport necessari, però només ha rebut 42 vots a favor dels 60 que necessitava, mentre que s'han registrat 52 en contra i altres 25 legisladors s'han abstingut.

Ara, les nou bancades del parlament hauran de negociar per a formar una altra llista de consens que, s'espera que es vote aquest dilluns. El país està paralitzat de moment i no avançarà fins que el poder legislatiu trobe una solució, per a la qual seran necessaris pactes i cessions dels grups polítics. La ciutadania, mentrestant, continua en el carrer reivindicant un canvi en la Constitució i un sistema polític lliure de corruptes.

També et pot interessar