El descontrol sobre els ostatges i l'assassinat de sis membres de la família del líder de Hamàs, nova amenaça per a la treva
Hamàs admet que no pot localitzar els primers 40 ostatges què reclama Israel per a activar una treva de sis setmanes, enmig de la incertesa per la reacció a l'assassinat de sis fills i nets del líder polític del grup islamista i l'amenaça latent de l'Iran
El descontrol sobre els ostatges i l'assassinat de tres fills i tres nets del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, en un atac israelià amenacen de fer descarrilar les negociacions d'alto el foc a la Franja de Gaza.
Hamàs ha comunicat als mediadors que no pot localitzar els 40 ostatges israelians reclamats per al primer bescanvi de presoners, condició per a posar en pausa l'operació militar durant sis setmanes. Segons informació avançada per la CNN, que cita una font israeliana i una altra dels negociadors, el grup islamista ha reconegut que no té en el seu poder ostatges vius que complisquen els criteris de l'acord.
Els 133 ostatges de Hamàs (129 captius des de la massacre del 7 d'octubre), disseminats en diferents localitzacions de la Franja de Gaza, són la peça clau en les exigències d'Israel per a la treva. Fins ara es creia que 30 n'haurien mort, però el nou comunicat anticipa que en podrien ser molts més. El grup islamista va arribar a especular amb 70 baixes.
El líder de Hamàs diu que l'assassinat de sis familiars no afectarà la treva
La confusió sobre els captius conviu amb la incertesa que ha generat sobre la posició de Hamàs l'assassinat de tres fills i tres nets de líder polític, Ismail Haniyeh, en un atac selectiu a Gaza. Un avió israelià ha llançat el míssil que ha impactat en el vehicle on viatjaven, al camp de refugiats d'Al-Shati, a la ciutat de Gaza.
La notícia no va interrompre la visita de Haniyeh a ferits palestins a un hospital de Qatar, després de la qual va manifestar que el colp personal no influirà en la resposta de la milícia islamista a la proposta de treva. Segons ha dit, les seues vides no valen més que les dels 33.000 palestins que han mort pels atacs israelians.
Suport "blindat" dels EUA a Israel si l'ataca l'Iran
El president de l'Iran, Ebrahim Raisi, ha transmés el condol a Haniyeh. Teheran és un dels principals aliats del moviment islamista i patrocina altres milícies enemigues d'Israel, com Hezbol·là i els rebels houthis del Iemen. El règim teocràtic manté l'amenaça d'un atac contra l'Estat jueu, en resposta al bombardeig israelià a l'ambaixada de Teheran a Síria. El president dels Estats Units Joe Biden ha refermat que "el compromís" amb la seguretat d'Israel "està blindat". Washington ha enviat un general estatunidenc a Tel-Aviv davant la possibilitat d'un atac imminent. Els EUA donaran suport a Israel en l'eventual resposta, segons ha manifestat el secretari d'Estat, Antony Blinken, en una conversa amb el ministre de Defensa israelià Yoav Gallant.
Els nous passos humanitaris anunciats continuen tancats
En paral·lel, la Casa Blanca continua pressionant perquè Israel desbloquege l'entrada de l'ajuda a la Franja. El president Joe Biden ha recordat al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que fa cinc dies es va comprometre a obrir el pas d'Erez, que permetria l'entrada dels combois humanitaris a la zona nord de l'enclavament. De moment, el ministre de Defensa israelià només s'ha compromés a obrir-lo com més prompte millor, sense concretar una data. Israel ha anunciat que permetria utilitzar el port israelià d'Ashdod per a desembarcar subministraments, després que Biden condicionara el suport a l'increment de l'ajuda humanitària.
Unes 300.000 persones estan en risc de patir una fam extrema al nord de la Franja, on a penes arriba ajuda pel tancament de les fronteres i les restriccions a l'entrada d'ajuda humanitària de l'exèrcit israelià.
