Hamàs "estudiarà" l'última proposta de treva, malgrat que incompleix totes les seus demandes
Creix la pressió internacional per a persuadir Netanyahu contra una ofensiva terrestre a Rafah i Palestina intenta el reconeixement com a estat de ple dret a través del Consell de Seguretat de l'ONU
Hamàs ha rebutjat en un comunicat oficial l'última proposta que ha rebut dels mediadors per a una treva a la Franja de Gaza. El grup islamista palestí afirma que "no compleix" amb les seues demandes, però així i tot l'estudiarà. "La postura d'Israel continua sent obstinada i no ha respost cap de les demandes del nostre poble i la nostra resistència", assegura. Després d'una nova ronda de negociacions al Caire diumenge, Hamàs va rebre una proposta de treva que, segons mitjans israelians, permetria l'alliberament de 40 ostatges a Gaza a canvi d'un alto el foc temporal i l'alliberament de centenars de presos palestins. No obstant això, l'acord no inclou el retorn dels palestins desplaçats a casa o la retirada completa de les forces israelianes, demandes claus del grup islamista.
La incertesa sobre la treva, que acumula setmanes d'estira-i-amolla, però que no acaba de fructificar, conviu amb l'amenaça latent d'una invasió terrestre a la localitat palestina de Rafah, la ciutat del sud de la Franja de Gaza que dona refugi a 1,5 milions de palestins desplaçats. Els líders de França, Egipte i Jordània han advertit Israel de les "perilloses conseqüències" de l'operació. En una tribuna publicada en diversos diaris, el francés Emmanuel Macron, l'egipci Abdel Fattah al-Sisi i el rei jordà Abdullah II asseguren que només portarà "més mort i sofriment".
El text interpel·la el primer ministre Benjamin Netanyahu, hores després que haja anunciat que ja té data per a la invasió terrestre. La victòria d'Israel sobre Hamàs "requereix entrar en Rafah i eliminar als batallons terroristes. Ocorrerà: hi ha una data", va dir en un missatge en vídeo. Cada vegada més qüestionat, Netanyahu sembla decidit a apostar el seu futur a la carta de Rafah. Sis mesos després de l'operació militar a Gaza, encara no ha aconseguit complir el pla de desmantellar Hamàs ni rescatar els vora 130 ostatges que continuen captius.
En paral·lel, Austràlia s'ha afegit a la pressió occidental per a persuadir Netanyahu sobre l'operació a Rafah. El primer ministre d'Austràlia, Anthony Albanese, ha traslladat la petició directament en una conversa telefònica amb Netanyahu. Canberra ha endurit la posició després de la mort d'una ciutadana australiana entre els set cooperants de l'ONG World Central Kitchen de l'espanyol José Andrés.
La solució dels dos estats, "l'únic camí creïble per a la pau"
En la tribuna en premsa, França, Egipte i Jordània també insten les parts a acatar totes les resolucions pertinents del Consell de Seguretat de l'ONU, que fa unes setmanes va aprovar una resolució d'alto el foc que, de moment, ha quedat en no res.
El missatge inclou una crida a posar fi a la "guerra" i el catastròfic sofriment humanitari que està causant, atés que "la violència, el terror i la guerra no portaran la pau al Pròxim Orient". Consideren, però, que la solució dels dos estats —anatema per al govern israelià— "sí que ho farà", perquè la veuen com "l'únic camí creïble per a garantir la pau i la seguretat per a tots" i assegurar que ni els palestins ni els israelians reviuen "els horrors que els han sobrevingut des dels atacs del 7 d'octubre".
Palestina reclama el reconeixement formal com a estat a l'ONU
La causa palestina ha fet un pas més en el camí cap al reconeixement formal del seu estat. Ha presentat la proposta al Consell de Seguretat de l'ONU per a convertir-se en un nou estat de ple dret de Nacions Unides. L'òrgan executiu ha de resoldre la qüestió abans que acabe d'abril. Palestina compta previsiblement amb la majoria dels vots favorables (africans i llatinoamericans, Rússia i la Xina), però falta per veure si els Estats Units ho vetarà. Palestina ja va plantejar l'entrada plena en l'ONU el 2011, però no va aconseguir els nou vots necessaris.
L'ambaixador adjunt dels EUA davant l'ONU, Robert Wood, ha advertit que la postura del seu país no ha canviat i que el reconeixement ple de Palestina és una cosa que ha de negociar-se bilateralment entre Israel i els palestins, no en l'ONU, encara que no va dir explícitament que el seu país usaria el veto en cas necessari.
La petició palestina al Consell de Seguretat s'ha projectat cap al ple de l'assemblea de l'ONU. En ella, Espanya ha tornat a demanar "avançar sense demora" en la definició "d'un estat palestí sobirà, viable i realista, amb contigüitat territorial i fronteres definides, membre de ple dret de Nacions Unides", segons va dir l'ambaixador davant l'organització, Héctor Gómez.
Israel va declarar la guerra a Hamàs a Gaza el 7 d'octubre, després de l'atac terrorista de milícies vinculades al grup islamista contra poblacions del sud israelià. Van matar almenys 1.200 persones. La resposta de l'exèrcit israelià ha exterminat 32.620 civils; entre ells, 13.000 menors.
