Kilmar Ábrego, el migrant deportat il·legalment a El Salvador torna als EUA acusat de tràfic humà
Els advocats de l'acusat i grups en defensa dels drets humans acusen el govern de Trump d'estar cometent un "abús de poder"
Kilmar Ábrego García, un salvadorenc deportat de manera il·legal pel govern estatunidenc a una presó d'El Salvador, va tornar este dijous al país on governa Donald Trump i s'enfrontarà a càrrecs criminals per transport de migrants indocumentats.
El cas d'Ábrego, el qual tenia un estatus legal que el protegia de la deportació, ha enfrontat l'administració Trump amb el poder judicial. Alguns experts qualifiquen la situació de "crisi constitucional". Les autoritats es van negar a facilitar el retorn d'Ábrego al país, malgrat les ordes emeses per la Cort Suprema i un tribunal de primera instància, que van concloure que la seua deportació va ser il·legal.
Càrrecs per transport de migrants indocumentats
Divendres, alhora que va anunciar el retorn d'Ábrego, el Departament de Justícia dels EUA va revelar que va presentar una sèrie de càrrecs contra ell per suposadament haver transportat migrants indocumentats des de Texas cap a Maryland i altres estats des del 2017 fins a enguany.
Els càrrecs sorgeixen arran d'una trobada d'Ábrego amb agents de policia a Tennessee el 2022, segons detalla el document judicial, i de ser trobat culpable li podria caure una pena màxima de vint anys de presó. Per a aconseguir el retorn d'Ábrego, va indicar la fiscal general dels EUA, Pam Bondi, Washington va presentar una orde d'arrest al govern del president d'El Salvador, Nayib Bukele.
El document judicial, presentat sota segell en un tribunal de Tennessee el passat 21 de maig, però fet públic ara, acusa Ábrego García dels delictes de conspiració per a transportar migrants indocumentats i transport il·legal de persones sense estatus legal al país. Segons les autoritats, el salvadorenc, juntament amb altres cinc còmplices, operava una xarxa de tràfic de persones que traslladava migrants provinents de Centreamèrica i l'Equador.
La xarxa, que segons els fiscals tenia vincles amb l'organització salvadorenca MS-13, arreplegava els migrants a Houston i els transportava cap a diferents ciutats dels Estats Units. Se suposa que Ábrego ha fet prop de cent d'estos viatges entre el 2016 i el 2025. El 2022, la policia de Tennessee va parar Ábrego mentre conduïa un carro amb huit persones i van sospitar que estava transportant migrants, segons es veu en un vídeo publicat per les autoritats al maig, però no van presentar càrrecs en contra seua.
"Abús de poder"
L'advocat d'Ábrego va rebutjar este divendres els càrrecs, els va titllar d'"infundats" i va acusar el govern de Trump d'estar cometent un "abús de poder". També indica que les autoritats no el van avisar ni a ell ni a la família d'Ábrego amb anterioritat dels seus plans per a retornar el salvadorenc. A més, va recalcar que espera que done el seu testimoniatge sobre les condicions del CECOT, la megapresó on va passar les primeres setmanes a El Salvador abans de ser traslladat a una altra presó.
Ábrego García residia a Maryland des de fa més d'una dècada i va fugir d'El Salvador per les extorsions i amenaces que ell i la seua família van rebre per part de l'organització Barri 18, d'acord amb documents judicials presentats per la seua defensa. El seu cas va aconseguir notorietat entre els opositors al govern de Trump i grups en defensa dels drets humans i es va convertir en un exemple dels "abusos" per part de l'administració Trump a migrants enmig de la seua campanya de deportacions massives. En resposta, l'executiu va emprendre una campanya mediàtica per a vincular-lo amb l'organització MS-13, a pesar que no havia sigut acusat, fins ara, de cap delicte als Estats Units.
El salvadorenc va formar part dels més de 200 migrants que van ser expulsats dels EUA i enviats a la presó d'alta seguretat sense possibilitat d'apel·lar els seus casos davant d'una cort, en el que grups en defensa dels drets humans han qualificat de "desaparició forçada". Com a part del tracte, del qual no es coneixen detalls específics, Washington pagarà a El Salvador sis milions de dòlars anuals per a sostindre el sistema carcerari.