Creix l’oposició a Putin per haver aprovat una reforma del sistema de pensions
Tant l'oposició parlamentària com la radical guanyen terreny pel descontentament social.
L'aprovació de la controvertida reforma de pensions obri una etapa d'incertesa política per al Kremlin i el president Vladímir Putin. Tant l'oposició parlamentària com la radical, encapçalada per Aleksei Navalni, estan guanyant terreny a causa del descontentament social.
Després de tres mesos i mig de discussions i manifestacions multitudinàries de protesta, la Duma, la cambra de diputats, ha elevat l'edat de jubilació de 55 a 60 anys per a les dones i de 60 a 65 per als homes, una decisió que rebutja més del 80% de la població russa.
"Aquesta llei no soluciona el problema. Em fa la impressió que Putin ja no dirigeix el país. Li pinten una realitat, ell se la creu i fa com que dirigeix. Es crea la il·lusió que mana, però crec que ell ja no dirigeix res. I, mentrestant, la burocràcia fa el que li abelleix", ha assegurat Ruslan Khasbulàtov, expresident del Parlament de Rússia.
El Kremlin, el govern rus i el partit Rússia Unida insisteixen que la reforma permetrà apujar les pensions i millorar el nivell de vida dels jubilats i les jubilades, però segons Khasbulàtov, el problema és que una part de la població russa no gaudirà dels subsidis, ja que l'esperança de vida a Rússia per als homes és de 66 anys.
En una decisió sense precedents, Putin es va dirigir als russos per televisió per a calmar els ànims dels ciutadans i anunciar que suavitzaria la llei, però molts analistes consideren que aquest acte va aplanar el camí per a una explosió social.
"No calia haver fet la reforma. A més, no era el moment. L'economia està malament, no acabem de superar la crisi. Els ingressos de la població no deixen de caure i ara aquest regal. Tindrà seqüeles socials, econòmiques i polítiques", ha destacat Khasbulàtov.
Des de l'anunci de la reforma, tant l’oposició comunista com extraparlamentària han aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, mentre les enquestes mostren que un 77% dels russos estaria disposat a rebutjar la reforma si es convocara un referèndum, una majoria sense precedents en aquest país.
