La contraoferta de Hamàs per a la treva: alto el foc permanent i tres fases d'alliberament dels captius a raó de cent presos palestins per ostatge
Israel guarda silenci sobre la resposta dels islamistes a la nova oferta de treva forjada pels negociadors, que Biden considera "un poc exagerada"
El futur de la Franja de Gaza es lluita dins i fora de l'enclavament. La diplomàcia busca donar oportunitat a una nova treva en paral·lel a les gestions per a preparar la postguerra. L'Aràbia Saudí ha exigit el reconeixement internacional de l'estat palestí sobre els territoris ocupats per Israel el 1967, que inclouen Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est, a canvi d'establir relacions diplomàtiques amb Tel-Aviv. La dictadura saudí no manté bones relacions amb Hamàs, però esdevé un dels principals suports de la causa palestina a través de l'Autoritat Nacional (ANP) que presideix Mahmud Abbas, a qui considera com a representant legítim del poble palestí.
El pronunciament té lloc després de la visita del secretari d'estat dels Estats Units, Antony Blinken, la cinquena des dels atacs de Hamàs, que van causar 1.200 morts i la resposta militar israeliana, que ja ha matat més de 27.000 palestines i ha reduït a enderrocs més de la meitat de l'enclavament palestí.
Blinken discuteix aquest dimecres amb el govern israelià la resposta de Hamàs a la nova proposta base sobre la qual construir una treva militar i un altre bescanvi d'ostatges israelians per presoners palestins. El grup islamista ja ha enviat la valoració a Israel a través de Qatar, però de moment el govern de Tel-Aviv guarda silenci. Des del govern de Benjamin Netanyahu només s'ha avançat que "els alts càrrecs involucrats en les negociacions" avaluen "minuciosament" la resposta de Hamàs. El president dels Estats Units ha anticipat que la considera "un poc exagerada".
Una treva en tres fases i 135 dies
Segons l'esborrany divulgat de matinada, Hamàs proposa una treva de tres fases de 45 dies, que inclouria tant l'alliberament dels ostatges segrestats el 7 d'octubre com la retirada completa de les tropes israelianes de Gaza. En la primera etapa es donaria la llibertat a "dones i xiquets (menors de dènou anys, no militars), ancians i malalts captius a canvi d'un nombre específic de presoners palestins". En aquesta fase també exigeix el replegament de les tropes d'Israel de les zones poblades de la Franja, l'entrada de més ajuda humanitària i l'inici de la reconstrucció d'hospitals i habitatges, en paral·lel a l'establiment de campaments temporals.
En aquest període, segons el text, s'establirien "converses indirectes" amb Israel per a posar fi a la guerra i "tornar a una pau completa", una exigència que fins ara Israel sempre ha rebutjat. En una segona fase, tots els homes segrestats serien alliberats a canvi d'un número encara a determinar de presoners palestins i la retirada completa de l'exèrcit israelià de l'enclavament palestí. Hamàs manté segrestats 136 israelians, trenta dels quals es donen per morts. En la tercera fase es produiria l'intercanvi dels cadàvers i d'altres presos morts.
Israel torna a bombardejar Síria
En el front internacional, Síria ha acusat Israel de causar diversos morts i ferits entre la població civil amb un nou atac aeri a la província central de Homs, en la tercera acció d'aquest tipus en una setmana. Segons el comunicat de Damasc, l'aviació de l'estat jueu va llançar els míssils des de la ciutat libanesa de Trípoli.
