Els conservadors Rodrigo Paz i Tuto Quiroga es disputaran la presidència de Bolívia a l'octubre

Els candidats de l'esquerra es queden fora de la lluita electoral per primera vegada en dos dècades

Els conservadors Rodrigo Paz (esquerra) i Tuto Quiroga (dreta), guanyadors de la primera volta de les eleccions a Bolívia
Els conservadors Rodrigo Paz (esquerra) i Tuto Quiroga (dreta), guanyadors de la primera volta de les eleccions a Bolívia / Reuters

La primera volta de les eleccions presidencials celebrades este diumenge a Bolívia ha donat una sorpresa en confirmar com a guanyador el candidat del Partit Demòcrata Cristià i senador opositor, Rodrigo Paz Pereira, amb el 32,2% dels vots. Els resultats materialitzen el canvi de cicle polític que ja pronosticaven les enquestes, ja que en segona posició ha quedat l'expresident Jorge Tuto Quiroga, representant de l'ala més radical de la dreta (Aliança Lliure), amb el 26,9% dels sufragis segons les dades de l'escrutini. Cap dels dos ha arribat a la majoria absoluta que donaria pas directe a la presidència; per tant, es disputaran el poder en una segona volta el pròxim 19 d'octubre. Una cita amb les urnes a la qual no han convocat l'esquerra, que per primera vegada en vint anys s'ha quedat fora de la carrera electoral.

D'acord amb el recompte oficial del Sistema de Resultats Electorals Preliminars (Sirepre) del Tribunal Suprem Electoral, escrutat al 92,6%, en tercer lloc ha quedat l'empresari liberal Samuel Doria Medina, de l'aliança Unitat (19,9%). El president del Senat, Andrónico Rodríguez (Aliança Popular), candidat de l'esquerra que esperava aglutinar el suport de l'expresident Evo Morales —qui no ha pogut presentar-se per a un tercer mandat perquè una disposició constitucional li ho ha impedit—, sols ha pogut recaptar el 8,2% dels vots. I Eduardo del Castillo, el candidat de l'històric Moviment al Socialisme (MAS) d'Evo Morales —que ha governat el país en les últimes dos dècades—, s'ha quedat amb un 3,1%, en el límit del percentatge requerit per a conservar la personalitat jurídica del partit.

Amb estos resultats, serà la primera vegada que Bolívia tindrà una segona volta, possibilitat inclosa en la Constitució vigent des del 2009. Per primera vegada l'esquerra es queda fora del poder després de dos dècades dels governs d'Evo Morales (2006-2019) i Luis Arce, qui haurà d'entregar el comandament presidencial el pròxim 8 de novembre al guanyador de la segona volta.

La principal revelació d'esta convocatòria electoral ha sigut Paz Pereira, de 57 anys i de centredreta, perquè les enquestes electorals el relegaven als últims llocs i, amb tot, s'ha alçat guanyador. Fill de l'expresident bolivià Jaime Paz Zamora (1989-1993), va nàixer a Santiago de Compostel·la durant l'exili a Espanya del pare, que fugia de la dictadura al país llatinoamericà. Quiroga, l'altre en lliça, va ser vicepresident de Bolívia entre el 1997 i el 2001, any en què va assumir la Presidència per successió constitucional després de la renúncia de l'aleshores mandatari Hugo Banzer, qui va deixar el càrrec per motius de salut.

Com que l'expresident Morales no participava en els comicis, ha fet campanya pel vot nul. El 19% de la població boliviana, 1,2 milions de persones, s'ha decantat per esta opció. Però la divisió en l'esquerra i l'enfrontament del líder cocaler amb la nova cúpula del MAS ha provocat que la major part del suport acabe en mans d'opcions conservadores.

També et pot interessar

stats