El Consell de Seguretat de l'ONU aprova el pla de pau dels EUA per a Gaza

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha aprovat una resolució de suport a la proposta de pau per a la Franja Gaza presentada pel president dels Estats Units, Joe Biden. El document, que ha tirat avant amb 14 vots a favor, cap en contra i l'abstenció de Rússia, urgeix Israel i Hamàs a implementar "sense demora ni condicions" el full de ruta de tres fases per a conduir a "un alto el foc immediat i l'alliberament dels ostatges" israelians.

És la quarta resolució aprovada pel Consell de Seguretat sobre el conflicte des del set d'octubre, encara que les anteriors (al novembre, desembre i març) han quedat en paper mullat, en negar-se Israel a detindre l'ofensiva en territori palestí.

Entre les novetats de la resolució hi ha un missatge teledirigit a l'ala més dura del govern israelià, ja que rebutja qualsevol intent de modificació territorial o demogràfica a Gaza, incloent-hi la reducció del territori. També reitera la necessitat d'unificar Gaza i Cisjordània sota l'Autoritat Palestina, un dels punts més conflictius, perquè significa deixar fora Hamàs.

"Este acord portarà a casa als ostatges, garanteix la seguretat d'Israel, permet incrementar l'ajuda humanitària i servicis essencials com l'electricitat, els servicis mèdics i la retirada d'enderrocs, a més de preparar l'escenari per a un acord polític", ha assegurat dir l'ambaixadora dels EUA davant l'ONU, Linda Thomas-Greenfield.

Israel no pensa comprometre's en negociacions interminables i sense sentit Reut Shapir - Coordinadora política de la missió israeliana en l'ONU

No obstant estes declaracions, minuts després de l'aprovació Israel ja advertit que no pensa "comprometre's en negociacions interminables i sense sentit". "Israel s'aferra als seus principis, i no han canviat. Seguirem (combatent) fins que tots els ostatges tornen i desmantellem totes les capacitats de combat i govern de Hamàs", ha manifestat la coordinadora política de la missió diplomàtica israeliana, Reut Shapir, en la sessió del Consell de Seguretat de l'ONU.

Els Estats Units ha redoblat la pressió sobre Benjamin Netanyahu perquè se sume a la proposta d'alto el foc, presentada per Biden en nom d'Israel, que sempre s'ha manifestat de forma ambigua. A Tel-Aviv està el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, que ha demanat a la comunitat internacional que pressionen Hamàs perquè accepte el pla de pau.

Quatre soldats morts en l'explosió d'un edifici a Rafah

Sobre el terreny, Hamàs encara reté un centenar d'ostatges, desenes d'ells morts i Israel continua l'ofensiva sobre la Franja. En les últimes hores ha matat almenys huit palestins, la majoria menors, en un bombardeig sobre un edifici d'habitatges del barri de Daraj, al nord de ciutat de Gaza. La xifra de víctimes palestines a l'enclavament continua augmentant i ja passa de les 37.000.

Cadascuna d'eixes morts té noms i cognoms, una vida i una història. Cas de Mahmud, que en un mateix dia va perdre la mare, sis germans i una cama. D'ell s'ha recordat la voluntària de Metges Sense Fronteres, Gaia Giletta, al seu retorn de la Franja de Gaza, on ha exercit d'infermera. "No puc llevar-me del cap a eixos xiquets que es passen hores fent cua, sota el sol, per a aconseguir un litre d'aigua. Als quals he vist arribar als nostres hospitals o clíniques mutilats, ensangonats i terroritzats. Als quals, embolicats en llençols blancs, inerts, s'alineen als patis cada matí, una vegada i una altra, en un malson interminable de la qual mai es desperta. Els seus crits omplin les meues oïdes i s'imposen als riures i capbussades dels tres xiquets que tinc davant", ha explicat en un dur testimoni.

D'altra banda, l'Exèrcit israelià ha confirmat la mort de quatre soldats en l'explosió d'un edifici a Rafah, al sud de la Franja de Gaza, que també ha deixat sis militars ferits. Segons l'edició israeliana de The Times, dos dels morts, de 19 anys, estaven en el període d'instrucció.

Quatre palestins més abatuts a la Cisjordània ocupada

A la veïna Cisjordània, les forces de seguretat israelianes van matar quatre palestins i en van ferir huit més en una operació a Kafr Ni'ma, a l'est de Ramal·lah durant la nit del dilluns. Des de principi d'any almenys 207 palestins han mort per foc israelià, la majoria suposats milicians o atacants, però també civils, inclosos uns 40 menors (segons el recompte d'EFE) després de tancar 2023 com el període més letal en dos dècades, amb més de 520 morts. Del costat israelià, han mort en 2024 catorze persones, sis d'ells civils. És l'espiral més gran de violència des de la Segona Intifada.

Israel torna a bombardejar el Líban

D'altra banda, Israel ha tornat a bombardejar posicions de Hezbollah en el Líban. L'Exèrcit ha confirmat l'atac a un suposat complex del grup xiïta a Baalbek, una localitat de l'est del país, lluny de la frontera. La divisòria entre els dos estats viu el pic més gran de tensió des de 2006 amb un intens intercanvi de foc des d'octubre, que s'ha cobrat la vida d'almenys 482 persones, la majoria en el costat libanés. Entre els morts hi ha 304 milicians de Hezbollah (contant els abatuts a Síria) i més de 90 civils (inclosos deu menors i tres periodistes). Al nord d'Israel han perdut la vida 25 persones, 10 d'ells civils.